El Salt del Torrent de la Perdiu, 45 metres de caiguda a tocar de Canalda
Després de l’experiència del Mushing en Família al matí, a la tarda vam anar a descobrir el Salt del Torrent de la Perdiu.
Autor: furgoyporteo
Mushing en familia, una experiència inoblidable per a disfrutar de la neu
Dissabte teníem reservada una sorpresa molt especial per al nostre fill.
L’experiència de lliscar sobre la neu amb un trineu estirat per gossos, mushing!
De nou, es fa difícil fer-li entendre en què consistirà emocionalment, i de nou un somriure permanent als llavis de tots 3 garanteixen una experiència fabulosa.
Vall de Lord
Vam tornar a dormir a la Creu del Codó, un dels llocs més bonics per a veure com s’amaga o com surt el sol. M’encanta.
Les Planes d’Hostoles
Aquesta vegada vam tornar al poble dels Salts d’Aigua, n’hi ha molts i sense caminar gaire. Vam sortir de Barcelona dissabte al migdia i vam arribar a Les Planes d’Hostoles a l’hora de dinar,
Collet Roig, Estana
Divendres a la tarda vam conduir fins a Estana, un petit poble de La Cerdanya passat Montellà, on ja havíem estat al nadal del 2014. Vam aparcar la furgo passada la vila al Coll de Pallers i vam gaudir d’una posta de sol de cine. La lluna plena va acabar d’arrodonir la nit, la seva llum il·luminava tot el Cadí nevat, una panoràmica de postal.
Estany de l’Orri, Lles de Cerdanya
Dijous a la tarda vam carregar la furgo i vam pujar fins a Martinet, la nostra base d’operacions a La Cerdanya. Només pels forns, ja val la pena parar-hi.
Divendres al matí, després d’esmorzar vam pujar fins a Cap de Rec, a l’estació de Lles de Cerdanya per a fer la ruta fins a l’Estany de l’Orri.
Salt de Sallent per les escales
Dissabte vam canviar el Ripollès per la Garrotxa i vam anar a dormir a Els Pins, un dels nostres llocs predilectes de la comarca. Vam dormir solets, només amb la visita d’algun animaló que rebuscava entre els containers de brossa i la nostra lot va delatar il·luminant uns ullets que ens miraven, potser una guineu, potser un porc senglar…
Gorgs del Torrent de la Cabana, Campdevànol
Dissabte per fi vam poder tornar a sortir amb la furgo, com ho trobem a faltar quan motius externs ens impedeixen marxar…
Vam pujar fins a Campdevànol amb l’esperança de trobar els salts d’aigua congelats després de les últimes nevades, però feia un dia esplèndid i un sol radiant.
Ait Ben Haddou + Rabat
Ara era l’hora de travessar l’Atlas i poder gaudir del paisatge. Aquesta vegada vam anar directament cap a Erfoud, obviant Rissani i vam travessar tot de poblets que semblaven trets de qualsevol racó africà, els records de viatges anteriors s’amuntegaven a la nostra ment, mentre esquivàvem bicicletes i forats a la calçada.
EL DESERT, Erg Chebbi
Després de la ciutat blava, els cedres i els macacos, km i més km per arribar al desert. El paisatge és d’allò més variat, vam travessar zones desèrtiques, zones ja nevades, palmerars dels que em vaig enamorar la primera vegada i boniques construccions d’adob per finalment divisar el desert al fons. Era tal i com ho recordàvem. Increïblement preciós.
