Teníem 4 dies per endavant i moltes ganes de seguir descobrint les muntanyes de Tarragona, però a vegades les coses no surten com un/a planeja… Només vam poder fer una petita aproximació al Parc Natural de la Serra del Montsant però ens ha servit per a seguir desitjant tornar-hi!
Divendres, inici de pont per a molta gent, sortim de Barna en processó, hi ha molt de tràfic fins a Vilanova. A partir d’aquí el trajecte és més ràpid. Arribem fins a Ulldemolins i ens dirigim a les ermites per a dormir. Després de visitar la de Sta. Magdalena, ens decidim per instal·lar-nos a la de St. Antoni. Només som 2 furgos, així que dormim tranquil·lament en un entorn privilegiat.
L’endemà al matí ens llevem amb una panoràmica fantàstica, esmorzem i acostem la furgo fins a l’últim pàrquing per un camí poc desitjable pels vehicles. Estem sols. Comencem a caminar cap al Congost de Fraguerau, quines ganes tenia de venir! Les formacions rocoses són increïbles, m’encanta observar amb deteniment cada racó. Traiem el cap sobre les cadolles fondes, per on s’esmuny el riu Montsant sota un cel blau i un sol espaterrant, què més es pot demanar?
El camí està ple de codony que tenyeix de vermell arbres i terra. Creuem el pont penjant i ens endinsem al congost fins a l’ermita de St. Bartomeu, quin emplaçament! L’entorn és preciós, s’hi dibuixen camins aeris per tot arreu però per seguretat, anant amb el nen, no podem prendre riscos, així que després de delectar-nos amb les vistes, fem marxa enrere i tornem per on hem vingut.
Ara ens desplacem fins al Pantà de Margalef, sabíem que era el paradís pels escaladors però no fins a aquest punt! Està ple de furgos, crec no n’havíem vist mai tantes de juntes, massa massificat pel nostre gust, però clar, aquestes parets són un imant per a la pràctica de l’escalada.
Per a dormir ens dirigim a Siurana, on abans de pujar al poble hi ha una esplanada en un revolt de la carretera a rebentar de furgos, cosa que ens fa sospitar que potser a dalt ja és ple també, així que optem per ocupar un foradet entre tantes camper i resem per a què siguin respectuosos i ens deixin dormis sense massa escàndol.
Cap queixa, dormim sense incidències i a primera hora pugem fins a Siurana. El pàrquing de dalt també està a tope, fem un tomet per les 4 cases que formen el poble, admirem les vistes i, a falta de fleca per a preparar un bon esmorzar i la massificació de gent, decidim marxar fins a Capafonts.
Parem a Cornudella a comprar provisions, la cua surt al carrer de gent que vol comprar pa, quin negoci, no entenc com no n’hi ha més…
Entrem ja a les Muntanyes de Prades, que ens van enamorar la primera vegada que hi vam ser, i parem a Capafonts.
La intenció era anar fins a la Cova de les Gralles però no aconseguim trobar el camí, així que ens conformem amb Les Tosques…
