Dissabte era un dia especial. Em feia molta il·lusió anar a la Fundació Mona. Els que ens coneixeu, sabeu de la nostra predilecció pel món animal i pels primats.
La primera vegada que vam veure ximpancés va ser a Gombe, a l’oest de Tanzania, on fa més de 50 anys va començar a investigar la famosa primatòloga Jane Goodall i és una experiència que no et deixa indiferent.
Després van venir els lèmurs de Madagascar, els centre de recuperació de primats de Camerún, tan el Mefou Primate Park com el Limbe Wildlife Centre on hi treballava una parella de bascos que ens van ensenyar de prop aquest món, vam inclús poder agafar un bebe de chimp en braços, quina experiència!
I finalment, vam poder veure als majestuosos goril·les de muntanya al Bosc Impenetrable de Bwindi, a Uganda, passar una hora de rellotge amb ells és una de les millors coses que hem fet en els nostres viatges, un cop a la vida, s’ha de fer. Eren 500 $ per persona però és imprescindible!
I a Uganda també vam poder veure ximpancés al Budongo Forest. Recordo perfectament el trekking, anavem tots dos sols amb una guia i el bosc estava en silenci, els arbres eren altíssims i de cop el silenci es trencava pels crits dels ximpancés, començaven a cridar i de cop callaven, i silenci absolut, quina sensació! No els podiem veure però els sentiem per sobre nostre…Fins que finalment es van deixar veure…
Doncs, per a transmetre totes aquestes sensacions al nostre fill, és pel que vam anar a visitar la Fundació Mona, per a conèixer de prop aquests mamífers tan propers a nosaltres.
Els voluntaris que hi treballen transmeten la passió que senten pels primats.
Al·lucino que a dia d’avui encara es rescatin primats, que la gent desconegui que és perjudicial per a ells tenir-los a casa com a “mascotes” o que hi hagi circs que encara facin servir animals per a espectacles, de veritat, que pensava que tot això ja no passava. Val a dir, que a Catalunya som pioners a tot Espanya en la prohibició d’exhibir animals salvatges en circs.
Doncs per tot això segueix existint Fundació Mona, per a rescatar tots aquests animals i donar-los una vida millor. L’ideal seria poder-los reinserir a la selva, d’on no haurien d’haver sortit mai, però és inviable, sembla ser que els centres africans que ho han intentat, només aconsegueixen reintroduir amb èxit 1 de cada 10 ximpanzés, així que no hi ha més opció que donar-los una vida millor en captiveri. Evidentment les condicions en les que viuen a Mona són infinitament millor que en les seves vides anteriors, però malauradament no deixen d’estar engabiats, mancats de llibertat.
Cada mona té la seva història, d’alguns ni es coneix, d’altres sí, i són esfereïdores. Sembla mentida que encara puguin passar aquestes coses… El pitjor de tot, és que tenen llista d’espera, però per falta de recursos, d’espai… no poden acollir més mones. Crec que va dir que hi ha 150 macacos en llista d’espera, increïble!
Aquestes són les dues especies que conviuen a Mona, els ximpanzés i els macacos, en espais separats, però dins el mateix recinte.
Així que queda molta feina per a fer, sobretot de sensibilització i educació per a que algun dia, la Fundació Mona pugui desaparèixer, ja que això voldrà dir que no hi ha primats que necessitin ser rescatats. Fins aleshores, us recomanem la visita a la Fundació, s’ha de fer reserva prèvia i si aneu amb canalla, millor optar per les primeres hores, ja que s’allarga… i recolzar d’aquesta manera la gran tasca que es realitza des d’aquesta entitat.
