Aquesta vegada hem anat a descobrir una part de la Riera de Sorreigs dins de l’Espai Natural Protegit amb el mateix nom.
Vam sortir divendres una mica tard perque el bebe tenia la rua de carnaval a l’escola… Vam arribar a Sta. Cecília de Voltregà que era negra nit. Vam aparcar la furgo al costat de l’ajuntament, és un poble de quatre masies però molt diseminades pel territori, per tant, no hi ha un nucli urbà com a tal, només hi ha un restaurant, però ni forn ni res. Amb la calefacció on fire, vam sopar i a dormir.
Al matí m’he llevat abans que la resta, he anat a fer un tomet amb la Lüa i hem pogut gaudir d’una sortida de sol preciosa…
Hem aprofitat l’única opció de la població per a fer un esmorzar de forquilla 😉 i ens hem acostat amb la furgo fins a Mas Pujolís, a l’entrada est de l’Espai Natural. Només s’ha de seguir la carretera que creua Sta. Cecília i un cop acaba, continuar pel camí rural i passada l’hípica de Puigpelat, hi ha un mini-aparcament on poder deixar la furgo, estavem sols.
Hem començat a caminar direcció al Gorg Negre i hem arribat fins al pantà de Sorreig entre camins glaçats i algun ciclista. Hem enfilat cap a l’esquerra i hem trobat un salt d’aigua congelat. Hem reculat enrere i ens hem aventurat per un caminet a a mà esquerra que ens ha portat davant d’un altre salt d’aigua i, una mica més endavant, en un altre caminet sense indicar, per fi, hem trobat l’objectiu de la camianda, el Gorg Negre.
Després vam tornar cap al poble a fer el dinar i amb la panxa plena i l’hora de la migdiada a punt, furgo i cap a casa.
Aquesta zona, el Lluçanés, té bastants atractius per a conèixer, hi tornarem aviat…
