Dijous l’escola del bebe tancava per Setmana Santa, així que ens vam agafar el dia de vacances i dimecres al vespre vam enfilar per la C-16 cap amunt. Vam deixar enrere els túnels del Cadí, Martinet i La Seu i vam aparcar al desviament de St. Joan de l’Erm per a dormir.
L’endemà al matí vam fer els vint i pico quilòmetres de muntanya fins a l’estació d’esquí nòrdic de St. Joan de l’Erm. És una estació petita i familiar molt acollidora, tot i que l’accés no és fàcil. Primer de tot vam llogar altre cop les raquetes de neu i vam començar a caminar pel bosc. No hi havia gaire neu, però es podia gaudir de la natura hivernal. Aquesta vegada la Lüa també va poder venir i s’ho va passar tan bé com sempre.
Després de les raquetes vam llogar un trineu i el petit va estar pujant i baixant sense parar, aquesta vegada érem un més, ja que li va tocar endur-se la mascota de la classe… Després de dinar vam fer el camí de tornada i ens vam trobar una curiosa guineu en mig del pas, el bebe estava entusiasmat, anem sovint a la muntanya i mai haviem trobat una guineu en llibertat!
Vam parar a La Seu d’Urgell al Parc Olímpic del Segre i quan el bebe va veure les piragües, va voler pujar-hi, val a dir que últimament juga moltíssim a la banyera de casa amb les barques que va redescobrir amagades a la terrassa amb les joguines d’estiu, així que com que els grans també teníem ganes de provar aquest esport, vam llogar una piragua pels 3 i vam estar una horeta remant canal amunt canal avall. Ens va agradar, pensàvem que seria més difícil però ens vam moure prou bé, deu ser que els braços comencen a estar una mica en forma després de les sessions d’escalada que estem fent…
També hi havia rocòdrom però no portàvem els peus de gat, els hem de dur sempre a la furgo, perquè en qualsevol moment descobrim un roco i podem practicar…
Després de l’experiència, vam estar mirant com els experts piragüistes baixaven pel canal però d’aigües braves, quina traça! I l’aigua no estava precisament calentona…
Quan ja era fosc vam anar fins a la nostra base preferida de la zona, Martinet. Així ens asseguràvem un bon esmorzar per a l’endemà, que havíem quedat amb el cosinet del bebe per a pujar a l’estació d’esquí de Lles de Cerdanya per a que conegués la neu, ja que on viu ell hi fa massa calor per a que aparegui la neu.
