Divendres, per causes alienes a la nostra voluntat, vam sortir molt tard de Barcelona. A les 21h ens posem en marxa direcció Sant Privat d’en Bas. Això sí, arribem més depressa que mai. Només hi ha 1 furgo quan arribem a Mas Pins. Sopem i a descansar.
Dissabte al matí després d’esmorzar decidim pujar al Salt de Sallent però pel Camí dels Matxos.
L’altra vegada havíem pujat per les escales. Totes dues opcions indica 1 hora de camí. Nosaltres a ritme de cametes de 3 anys tardem quasi 2 hores a pujar, el desnivell es fa notar (540 metres marca el wikiloc) i no és un camí fàcil, però aconseguim fer el cim. Un cop dalt la panoràmica és fantàstica, tot i que el salt porta molt poca aigua. Parem a descansar una bona estona. Mentre el bebe observa les vaques i juga amb el rierol i la Lüa, m’acosto al mirador de davant per a fer 4 fotos del Salt.
La veritat és que al nostre parer, el sender de les escales és més bonic de fer.
Comencem a baixar, entre la remor del vent, que mou les fulles dels alts arbres de valent, ens entretenim amb els fruits de la tardor que cobreixen el camí i poc a poc arribem a la furgo. A aquestes hores el pàrquing ja està a tope, fem el dinar tranquil·lament i descansem una mica, la ruta ha sigut més feixuga de l’esperat.
Aquesta vegada, farem dues nits a fora, així que la sortida continua cap a Castellfollit de la Roca i les seves Baumes d’en Caxurma i cap a Sadernes i Castell s’Espasa. Dues meravelles, ho voleu comprovar?
