Aquest cap de setmana l’hem encertat de ple. Quin indret més meravellós!
Divendres vam pujar fins a Ripoll, vam dormir a l’Àrea d’AC i l’endemà vam fer un petit tom per Ripoll per a comprar l’esmorzar. Era d’hora, començaven a muntar les parades de fruita i venta ambulant.
Amb la panxa plena, ens vam dirigir cap a la Riera de Vilardell, val a dir, que actualment i després del mal ús que certa gent dona als indrets naturals, han decidit restringir el pas només per als veïns del poble, així que no és fàcil arribar-hi. L’alternativa, venir ben d’hora. I sobretot, respectar la natura, respectar els indrets que visitem i deixar-los tal com els hem trobat, o si és possible, millor. No entenc que a dia d’avui encara s’hagi de dir que t’has d’endur la brossa que generes i dipositar-la als contenidors d’escombraries. Sembla mentida que algú pugui llençar burilles o llaunes en un paratge natural tan preciós com aquest o com qualsevol altre que visitem cada setmana. Així que des d’aquí, us supliquem que cuidem entre tots aquest planeta, és l’únic que tenim, i volem que els nostre fills, néts… en puguin seguir gaudint!
I ara ve el millor, la bonica riera que hem descobert, hi ha uns quants salts d’aigua, en vam visitar 4 en total, amb les seves corresponents piscines naturals, transparents i algunes prou profundes, amb peixos i granotes minis. Aquí sí que no ens vam poder resistir i ens vam banyar com mai. L’aigua no estava especialment freda i vam començar caminant en una zona poc profunda però finalment no ens vam reprimir més i ens hi vam llençar de cop. Va ser increïble, quina sensació! Sols completament i amb aquest entorn paradisíac, remullant-nos sota la cascada. Preciós. Inoblidable.
