Aquesta setmana hem tornat a La Garrotxa i quin encert, bona temperatura, poca gent, aigua als salts… què més es pot demanar?
Ens hem instal·lat a Mas Pins, on per primera vegada hi havia el bar obert i tenien una festa considerable que no entona gaire amb l’indret idíl·lic que és, però bueno… no plou mai a gust de tots…
Vam estar rondant pels voltants del riu Gurn fins que es va fer de nit. Finalment només hi vam dormir 2 furgos i una AC, així que tranquil·litat absoluta i una fresqueta encantadora, dona gust dormir amb edredó al juliol.
Ens vam llevar ben d’hora, vam jugar una estona amb l’slack-line que hi havia instal·lat entre dos arbres i vam començar a caminar per la Riera de Gorners. Hi vam ser al febrer però sempre descobreixes coses noves en camins ja trepitjats, i el canvi d’estació també dona altres colors a la natura. Per a nosaltres és un plaer passejar per aquest entorn cada vegada que en tenim l’oportunitat.
Vam remuntar la riera plena de capgrossos fins que tirar pedres va ser més atractiu que seguir caminant… a l’aigua només hi van anar els pals, les pedres i òbviament la Lüa, que no perdona, però nosaltres, ni un peu, glaçada glaçada i a aquelles hores, que el sol encara no escalfa, no vam gosar…
Edito l’entrada perquè hi hem tornat al cap de dues setmanes, aquesta vegada, acompanyats. I els més atrevits, s’han banyat i tot! El bebe ha gaudit de valent podent compartir l’excursió i les descobertes amb un amic, és un plaer veure’ls interactuar entre aquest fantàstic paisatge.
