El Parrissal de Beseit + Els Estrets d’Arnes + La Fontcalda

Aquest pont hem aconseguit conèixer un trosset més del sud de Catalunya, altra vegada la província de Tarragona ens ha sorprès gratament, el Parc Natural dels Ports és una zona fantàstica per a explorar.

Dijous vam carregar la furgo i vam sortir de Barcelona direcció sud; el pitjor d’aquest trajecte és que ens hem de creuar tota la ciutat comtal que sempre és dramàtic i el maleit peatge… a l’alçada de Ginestar el bebè ja n’estava fart i vam parar a dormir. És un poblet petit curiosament amb una important població d’origen anglosaxó. Només vam tenir temps de fer una volteta, el sopar i a dormir. L’endemà vam buscar el forn del poble per a comprar el pa per a l’esmorzar i vam seguir en ruta direcció Beseit. Ja a l’Aragó, un cop s’arriba al poble de Beseit, s’han de seguir les indicacions de El Parrissal per una carretereta estreta durant uns 6 km fins arribar a un pàrquing habilitat durant el dia (a la nit està prohibit estacionar/pernoctar), en principi és de pagament però només en cap de setmana, festius i vacances; com que era divendres laborable al matí, el punt de control estava tancat i no vam haver d’abonar els 4 € de torn. Aquí comença la ruta d’uns 12 km de recorregut sortejant el riu Matarranya per passarel·les de fusta, troncs i pedres i alguna remullada de peus, també, fins a arribar als Estrets del Parrissal d’uns 60 metres d’alçada i només 1’5 d’ample. Hi ha restes de les passarel·les que algun dia hi deuria haver, però ara mateix, només es pot veure aquesta zona que té 200 metres de longitud a través de l’aigua gelada. Només s’hi va posar el pare de la criatura que bramava veient com s’allunyava i el perdia de vista entre les roques… Tenint en compte que és una ruta de pagament penso que el manteniment i les indicacions podrien ser millors, tot i això, és una excursió molt bonica. Per gaudir de l’aigua plena de peixos en un entorn privilegiat de muntanyes de roques de formes capritxoses encerclades de voltors. Com que és una ruta bastant coneguda, vam decidir fer-la divendres laborable per a estalviar-nos la processó de gent que hi ha en dies festius i que per a nosaltres li fa perdre l’encant a aquest tipus d’espais. El desnivell és inapreciable, però la longitud i els 14 quilos a l’esquena em van deixar baldada. A la tarda vam conduir la furgo fins a Arnes, altra cop a Catalunya, vam fer un tom pel poble i vam aparcar a l’Àrea Recreativa de La Font del Cigró que hi ha al costat de l’ermita de Sta. Madrona. És un espai típic de pícnic, amb barbacoes, lavabos, taules i gronxadors al costat del riu. Però el millor són els cirerers que per a aquesta època estaven atapeïts de cireres boníssimes… llàstima que encara no era temps de figues perquè també n’hi havia moltíssimes… Després de gaudir d’una posta de sol preciosa, vam fer el sopar i a descansar. L’endemà ens vam adonar de que no estàvem sols, durant la nit va arribar una altra T3 a pernoctar. Al matí vam anar amb la furgo per una carretereta estreta fins al pàrquing habilitat per a conèixer la zona dels Estrets d’Arnes i el Toll Blau, on només hi havia 1 cotxe. És un sender senzill tot i que amb força pedres per als peus del bebè. Vam poder observar alguns animalons, cabres salvatges fent equilibri a les parets de roca on també hi havia gent escalant, serps, rates d’aigua… En un racó prou planer i íntim, vam fer una llarga parada per a gaudir de l’aigua: ens vam banyar (uns més que d’altres, al peque no l’acaba de convèncer això de l’aigua i a la Lüa cada vegada li agrada més, és una gran nedadora jijij), vam tirar pedretes etc etc i quan ja començava a apretar la calor, vam fer el camí de tornada; ara sí que ens vam creuar algunes persones tot i que res aclaparador. Val a dir, que nosaltres sempre anem molt d’hora als llocs, clar ens llevem d’hora i després d’esmorzar ja ho tenim tot fet a la furgo, no et pots entretenir gaire en 2 metres quadrats, a casa o en un hotel, els temps s’allarguen molt més. Només hi veig coses bones 🙂 fa menys calor, no hi ha ningú, dinem en horari infantil… què més es pot demanar? Aprofitant la migdiada del bebè vam arribar fins a l’antiga estació de tren de Prat de Comte, el destí era La Fontcalda, però l’accés per carretera és difícil per a un vehicle com el nostre, així que hem optat per arribar a través de la famosa via verda de les Terres de l’Ebre. Vam aparcar la furgo on acaba la carretera, també hi ha taules i gronxadors i caminant uns 900 metres s’arriba a La Fontcalda a través de 2 túnels dels més de 40 que té la via verda. A aquestes hores de la tarda encara hi havia gent, vam fer el recorregut pel congost i vam girar enrere per a tornar l’endemà al matí a assaborir plenament la natura en solitari. Malauradament hi ha gent que passa amb els vehicles a motor per la via verda reservada per a bicis i vianants, però bueno, sempre hi ha gent que vol arribar amb cotxe fins al punt d’interès sense haver de caminar ni mig minut…Després d’esmorzar, vam tornar cap a La Fontcalda que era un antic balneari on hi ha una font d’aigua minero-medicinal que surt a 38º del riu Canaletes i ara sí vam poder gaudir de tota la zona per a nosaltres sols. Vam buscar un raconet i ens vam instal·lar per a poder disfrutar de l’aigua, la Lüa va xalar com ningú, ens vam banyar, el peque va posar els peus a l’aigua, va tirar pedretes i quan el sol ja començava a picar i la gent a arribar, vam tornar cap a la furgo a preparar el dinar i un cop més, aprofitant la migdiada, vam emprendre el camí de tornada cap a casa, que sorprenentment vam poder fer d’una tirada, 3 horetes ben bones conduint, tot un rècord! Per a descarregar el post en pdf, clica aquí: El Parrissal de Beseit + Els Estrets d’Arnes + La Fontcalda @ Furgo & Porteo

Versión española: Furgo&Porteo@ParrissalBeseit+EstretsArnes+Fontcalda