Expimint Andorra: raquetes i trineus a Naturlandia, una expriència TOP

Divendres era festiu a Barcelona, així que ens vam agafar el dijous de vacances i vam pujar cap a Andorra. Tenia moltes ganes de provar les raquetes de neu i l’any passat ja em vaig quedar amb les ganes. Aquest, per la falta de neu, semblava que anava pel mateix camí però finalment, ens vam animar i vam pujar fins a Andorra, el País dels Pirineus a conèixer la natura des d’una altra perspectiva.

Així que dimecres vam conduir la furgo directament fins a St. Julià de Loira on vam dormir.

Dijous al matí vam pujar fins a la cota 2.000 de Naturlandia i vam llogar unes raquetes de neu. El dia estava bastant emboirat però ja res ens podia aturar. El bebe es va calçar les raquetes i pensava que faria 4 passes, s’entrebancaria, cauria i no voldria caminar amb això als peus… però ens va tornar a sorprendre i caminava com si ho hagués fet tota la vida. Estava emocionat, no parava de dir lo content que estava!

Així que vam començar a caminar pel mig del bosc, escoltant el soroll de les raquetes per sobre la neu verge, observant les petjades dels animalons sobre el fons blanc i gaudint del paisatge i la tranquil·litat.

Quan es va cansar de les raquetes els hi vam treure i ell va seguir caminant i nosaltres amb les raquetes, se les va voler posar un parell de vegades més i així vam anar combinant la ruta. Va ser una experiència nova que ens va encantar. Repetirem, és clar!

Després de les raquetes vam llogar un trineu que va fer les delícies del nostre fill. Va anar amunt i avall dues-centes vegades i com que era un dijous laborable qualsevol, no hi havia quasi ningú i es podia gaudir sense aglomeracions de cap mena.

Va ser un gran dia.

A la tarda ens vam desplaçar fins a La Massana on al dia següent volíem fer alguna altra activitat de neu que no fos esquiar, però el senyor d’informació turística ens va desanimar una mica per la poca quantitat de neu que hi havia en aquella zona, ens va suggerir que anéssim més amunt, cap a Soldeu.

Així que després de passejar i jugar al parc infantil, vam conduir la furgo fins a El Tarter. Va estar nevant tota la nit i al despertar-nos estava tot el parking cobert de neu. I nosaltres sense cadenes!

Un treballador de les pistes ens va suggerir que si volíem moure la furgo aprofitéssim en aquell moment que la neu encara estava tova perquè quan es convertís en gel seria perillós maniobrar…

Així que no ens ho vam pensar dues vegades i vam fugir abans no fos massa tard. Més avall ja no era neu però era pluja, així que ens limitava molt fer qualsevol activitat a l’aire lliure.

Mirant el mapa de pluges vam veure que passat el túnel del Cadí ja no plovia, així que vam seguir baixant , vam sortir d’Andorra i vam parar a Bagà, no sense abans passar la revisió pertinent de la Guardia Civil a la frontera.