Era la nit de St. Joan i entràvem a Andorra entre petards, així que a última hora vam decidir pujar a dormir al Llac d’Engolasters per a evitar disturbis.
Pugem la carretera entre focs artificials i a la última corba abans d’arribar al pàrquing del Llac hi ha un terreny on es pot dormir plàcidament, així que aparquem i sense temps per a gaire més, dormim sense incidents.
Tenia preparades unes altres excursions però de bon matí ens fa mandra moure la furgo i ens posem a caminar sense pensar-ho gaire pel camí de les fonts que comença just en aquest punt de la carretera. La primera part del camí és ample i adaptat, tot i que l’entorn és preciós, quines ganes de muntanya, d’aire pur, ocells i remor d’aigua… Durant el recorregut hi ha diverses fonts, un túnel i un bonic mirador; la segona part és més canyera, de les que ens agraden a nosaltres, així que gaudim del passeig entre alts arbres i crestes de neu a l’horitzó.
Després de la caminada ens acostem al Llac d’Engolasters on hi ha autòctons que pesquen i tenen prou èxit, el bebe s’ho mira encuriosit mentre la Lüa es banya sense pensar-s’ho.
Per a dinar baixem a Meritxell, on recordàvem que hi ha un pàrquing perfecte per a cuinar mentre el bebe es distreu al parc infantil. Fem una migdiadeta sota l’ombra i conduïm cap a St. Julià, la idea era quedar-nos una nit més, però fem canvi de plans i decidim baixar cap a Martinet i finalment fins a Bagà.
