Andorra, Fonts i Engolasters
Era la nit de St. Joan i entràvem a Andorra entre petards, així que a última hora vam decidir pujar a dormir al Llac d’Engolasters per a evitar disturbis.

Era la nit de St. Joan i entràvem a Andorra entre petards, així que a última hora vam decidir pujar a dormir al Llac d’Engolasters per a evitar disturbis.

Dissabte, després de visitar la Fundació Mona, volíem anar a unes cales de St. Feliu de Guíxols però hi havia una triatló i la carretera estava tallada…
Així que vam fer un tomet pel poble i vam passar la tarda al skate parc.
Vam dormir allà mateix i diumenge al matí ens vam desplaçar fins a La Font Picant, que pertany a Sta. Cristina d’Aro i és per on passa la via verda de Girona.
La ruta de les Gorgues de Salenys comença en un altre punt, però totes les informacions que hi ha per internet alerten de la reincidència de robatoris a la zona, així que millor no arriscar i caminar una miqueta més.

Aquesta vegada teníem moltes ganes de sortir amb la furgo. Així que dijous la vam carregar i vam enfilar cap a Girona. Després dels quasi 10 € de peatge i la furgo neta neta de la pluja que va caure, vam arribar al Parc de la Devesa, on vam aparcar sense problema. Això sí, algun cotxe amb la música a uns nivells indesitjables a aquelles hores, ens va fer la murga de matinada.

L’excursió d’aquesta setmana ha sigut molt interessant. Com costa trobar camins equipats amb lo divertits que són! Hem anat fins a St. Martí Sarroca, al costat de Vilafranca i hem explorat la riera de Pontons.

Aquest cap de setmana hem fet una excursió molt interessant i ben a prop de casa. Hem anat a remuntar el Torrent dels Abadals, que és un camí equipat amb escales, graons i cables de seguretat, dels que ens encanten.

Divendres havíem quedat amb el cosinet del bebe i els seus pares per anar a gaudir de la neu a Lles, però la furgo no va voler arrencar i vam haver de modificar una mica els plans…

Dijous l’escola del bebe tancava per Setmana Santa, així que ens vam agafar el dia de vacances i dimecres al vespre vam enfilar per la C-16 cap amunt. Vam deixar enrere els túnels del Cadí, Martinet i La Seu i vam aparcar al desviament de St. Joan de l’Erm per a dormir.

Aquesta vegada hem anat al Lluçanès a descobrir la Riera de Merlès, un lloc preciós que tot i la sequera, sempre porta aigua.


Este fin de semana, a pesar de las previsiones meteorológicas adversas, decidimos no cambiar nuestra rutina y escaparnos con la furgo a desconectar. Elegimos un pueblo muy próximo a Barcelona por si realmente la lluvia no nos dejaba saborear el aire libre. El objetivo era explorar las fantásticas escletxes del Papiol.
Así que el viernes, después de un rato de parque con los compañeros de clase del bebe, condujimos la furgo hasta El Papiol. Pasamos la noche bajo el agua, pero por la mañana nos levantamos sin lluvia. Así que nos calzamos la ropa de montaña y mientras el padre de la criatura hacía el remolón en la cama para despertarse, el bebe, la Lüa y yo fuimos a descubrir una parte de Las Escletxes, unas rendijas en el suelo con altas paredes de roca.

El acceso es muy fácil, así que en 1 minuto estábamos entre paredes verticales descubriendo rendijas y rincones escondidos. Estaba lleno de vías de escalada pero las paredes estaban empapas de la tormenta de la noche anterior, así que estaban impracticables. Nos adentramos por alguna sima estrecha estrecha y nos llenamos de barro.
Cuando el dormilón dio señales de vida, volvimos a la furgo y fuimos a descubrir la otra parte de Las Escletxes todos juntos, nos quedaba adentrarnos entre las paredes de 3 rendijas diferentes más.

Las Escletxes del Papiol es una ruta fácil pero atractiva y muy cerca de casa, además, no había nadie, que siempre se agradece.
Definitivamente es una muy buena opción para pasar una mañana entretenidos disfrutando de un paraje natural muy especial.
También puedes ver más excursiones dentro de la província de Barcelona aquí
Y recuerda, si te animas a explorar este hermoso lugar, usa #melodijofurgoyporteo así constatamos que todo el tiempo y cariño que le dedicamos, tiene su recompensa 😉 GRACIAS
Y no olvides dejar este lugar, y cualquiera que visites, igual o mejor que lo encontraste. Procuremos entre tod@s cuidar y respetar nuestro planeta, no tenemos otro

Divendres era festiu a Barcelona, així que ens vam agafar el dijous de vacances i vam pujar cap a Andorra. Tenia moltes ganes de provar les raquetes de neu i l’any passat ja em vaig quedar amb les ganes. Aquest, per la falta de neu, semblava que anava pel mateix camí però finalment, ens vam animar i vam pujar fins a Andorra, el País dels Pirineus a conèixer la natura des d’una altra perspectiva.