Girona en temps de flors és ja un imprescindible (2016)

Aquesta vegada teníem moltes ganes de sortir amb la furgo. Així que dijous la vam carregar i vam enfilar cap a Girona. Després dels quasi 10 € de peatge i la furgo neta neta de la pluja que va caure, vam arribar al Parc de la Devesa, on vam aparcar sense problema. Això sí, algun cotxe amb la música a uns nivells indesitjables a aquelles hores, ens va fer la murga de matinada.

Divendres al matí, el bebe i jo ens vam despertar ben d’hora i vam sortir a comprar l’esmorzar amb la Lüa, a aquelles hores, no hi havia ningú pel carrer, així que no vaig poder resistir la temptació de fer una petita volta per admirar la bellesa de les flors en un escenari com Girona. Vam passejar sols, entre composicions de colors fantàstiques i vam poder fer algunes fotos sense actors secundaris.

Finalment vam anar fins a la furgo a preparar l’esmorzar i a despertar al pare de la criatura, que se li enganxen els llençols…

Ara sí, tots 4, i moltíssima gent més, vam anar a descobrir els racons florits un any més. Tot i sent divendres laborable, estava a tope. L’any passat no hi havia tanta gent, això sí, era divendres laborable però al vespre, així que imagino que la gent que hi havia és perquè s’hi quedava a dormir, qui només havia anat a passar el dia, ja havia marxat i deuen ser la majoria!

Tot i la gentada, vam gaudir molt, m’agrada venir cada any 🙂

A l’hora de dinar va començar a ploure, i fins després de la migdiada no va parar, així que vam sortir tard a passejar una estona més i després vam decidir canviar d’ubicació per a dormir. Un gran encert, el Parc de Domeny, vam dormir sols, sense incidències i l’endemà al matí entre la boira, vam poder exprimir-lo, primer l’skate parc i després el parc infantil, els dos blocs de rocòdrom mullats, estaven impracticables.