Sta. Magdalena del Mont pels ganxos nous
Havia vist algunes fotos dels trams equipats de la ruta i sense més informació hem tornat a La Garrotxa per a gaudir d’aquesta aventura…

Havia vist algunes fotos dels trams equipats de la ruta i sense més informació hem tornat a La Garrotxa per a gaudir d’aquesta aventura…

Estem de mudança
Cal dir alguna cosa més? La nostra vida es redueix a triar, tirar, empaquetar, traslladar, netejar, ordenar…
Us deixem però amb la úlima excursió que vam fer abans d’aquesta desconnexió forçada, esperem tornar aviat a la carretera, ens en morim de ganes.

Hem tornat al camí equipat del Torrent dels Abadals i l’hem tornat a gaudir com la primera vegada. A petit i grans ens agraden molt aquest tipus de camins que donen al·licients a un sender normal.
Aquesta vegada hem tornat a fer un camí equipat, com li agraden al nostre fill els reptes a la muntanya… grapes metàl·liques, passarel·les, passamans, ens encanta! i això que el desnivell ha sigut intens…

Divendres vam conduir la furgo fins a St. Julià de Cabrera, al cor del Collsacabra, on veiem una posta de sol fantàstica mentre xerrem amb un veí de quasi 90 anys que ens explica coses molt interessants de la zona, de la terra, del bestiar…

Dormim sota la paret de pedra que canvia de color amb els reflexos del sol i que demà haurem de pujar, no sabem ben bé com…
Ens despertem amb 13 graus, ja comença a refrescar… les vaques ens donen la benvinguda i comencem a caminar direcció al Santuari de Cabrera pel camí de la Serrica, algun tram està equipat amb grapes metàl·liques, això fa oblidar els 350 metres de desnivell al nostre fill i puja com si res, nosaltres ens mirem perplexos. Les vistes són excepcionals, un luxe contemplar els cingles i el mar de núvols.

Seguim amunt, entre fagedes que comencen a vestir els colors de la tardor, arbres amb arrels prominents i branques per enfilar-se, trobem algun bolet també i 4 ases.
Un cop a dalt, hi ha un passamans per a superar l’últim tram, quatre grapes més, un balcó-mirador i un pas estret de cinglera que ens porta fins al santuari, on es pot gaudir d’una vista de 360 graus. Per cert, sembla com un refugi, s’hi pot menjar i suposo que dormir.

Un cop d’alt, es pot baixar per les escales de les marrades que queden davant de la porta del refugi o per les escales normals que queden darrere. Nosaltres vam baixar per les marrades però a falta de senyal GPS, vam tornar a pujar per assegurar-nos que no ens havíem equivocat de camí… mea culpa. Total, un cop baix, s’agafa el camí que queda a la dreta amb una petita indicació de St. Julià de Cabrera i avall que fa baixada.

Una bonica i entretinguda excursió que hem gaudit en família.
L’excursió d’aquesta setmana ha sigut molt interessant. Com costa trobar camins equipats amb lo divertits que són! Hem anat fins a St. Martí Sarroca, al costat de Vilafranca i hem explorat la riera de Pontons.

Aquest cap de setmana hem fet una excursió molt interessant i ben a prop de casa. Hem anat a remuntar el Torrent dels Abadals, que és un camí equipat amb escales, graons i cables de seguretat, dels que ens encanten.
