Explorem la riera de Merlès al tram de la gola de les heures

Aquesta vegada hem anat al Lluçanès a descobrir la Riera de Merlès, un lloc preciós que tot i la sequera, sempre porta aigua.

Divendres després del ritual habitual, vam conduir la furgo fins a Prats de Lluçanès, on vam parar per a sopar i dormir a la zona esportiva. A la nit va ploure una mica, però no suficient com per a aixecar-me a tancar la claraboia.

Em vaig llevar ben d’hora i vaig anar a explorar els voltants amb la Lüa, s’intuïa que hi havia unes bones vistes però els núvols no em permetien gaudir-ne i sumat al fred que feia, vaig tornar cap a la furgo a encendre la calefacció per a què quan es despertessin els meus homenets, no es fotessin de fred.

Després d’esmorzar vam conduir fins a l’Espai Natural Protegit de la Riera de Merlès. Com quasi sempre, no hi havia ningú. Vam començar a resseguir la riera caminant entre gorgs i saltants d’aigua i algunes vaques.

Vam fer el tram de la Gola de les Heures, és un dels més bonics, però ens en quedaran altres per a descobrir en una altra ocasió, ja que és molt llarga i té atractius durant tot el recorregut des de Puigcercós fins a Sta. Maria de Merlès.

A l’estiu està ple de gent que ve a remullar-se però per a aquestes dates no hi havia absolutament ningú així que com sempre, vam poder gaudir d’aquest paradís natural i del contacte amb la natura que tant ens agrada, en solitari.