Sta. Cecília de Voltregà, Gorg Negre, Sorreigs

Furgo2 Furgo1

Aquesta vegada hem anat a descobrir una part de la Riera de Sorreigs dins de l’Espai Natural Protegit amb el mateix nom.

Vam sortir divendres una mica tard perque el bebe tenia la rua de carnaval a l’escola… Vam arribar a Sta. Cecília de Voltregà que era negra nit. Vam aparcar la furgo al costat de l’ajuntament, és un poble de quatre masies però molt diseminades pel territori, per tant, no hi ha un nucli urbà com a tal, només hi ha un restaurant, però ni forn ni res. Amb la calefacció on fire, vam sopar i a dormir.

Continua llegint

Els Casals

Bueno això de fer 30 anys no es fa cada dia… així que ens han regalat una nit d’hotel amb pensió completa. L’únic inconvenient és que no accepten gossos… Així que de camí a Sagàs, al Lluçanès, parem a Santpedor a deixar la Lüa en una guarderia canina…

Arribem sense problemes a Els Casals i ens acomodem a l’habitació que ens han reservat. La casa és bonica i està ben cuidada, la decoració està feta amb bon gust i és family friendly, els lavabos tenen canviador per a infants, tenen bressols, trones i tot el que puguis necessitar per a atendre al teu nadó.

Nosaltres vam arribar a la tarda, vam fer un voltet per la zona, vam prendre un refresc i ens vam omplir la banyera… com que a la de casa no hi cabem tots 3, vam aprofitar per fer un bany familiar i vam baixar al restaurant (amb estrella) a fer el menú degustació, tot era boníssim, seria difícil escollir només un plat de tots els que vam provar… El peque es va acabar adormint al pit i vam acabar la vetllada força tard… L’endemà el vam haver de despertar perquè dormia com un liró en el llit de l’hotel… però clar, ens havien parlat tan bé de l’esmorzar i dels embotits que oferien, que qualsevol se’l perdia… Així que vam baixar a fer prendre l’esmorzar i després vam anar a visitar la supergranja-hort que tenen, tenen bestiar, porcs, vaques, gallines i conreus… el peque al·lucinava… és curiós veure tot el procés dels animals, la veritat que fa poca gràcia conèixer-los si després te’ls has d’acabar menjant… però bueno, això és un altre tema…

Després va ser l’hora de la piscina, estàvem sols i per fi el peque va acceptar de càtar l’aigua, no disfrutava com un camell xapotejant però almenys a coll del seu pare hi va entrar… Amb l’excusa de la pilota… que li té el cor robat… va anar guanyant interès.

Només ens quedava el dinar, que va ser molt correcte i aprofitant l’hora de la migdiada del bebè, com sempre, vam aprofitar per fer quilòmetres; recollir la Lüa, que estava contentíssima de tornar a pujar a la furgo i cap a casa…

Furgo37