Ruta molt recomanable als Salts d’aigua de Canaletes (Cabrera d’Anoia)

Dissabte havíem quedat per a dinar amb la família a la costa daurada, així que em toca buscar una excursió per la zona. Divendres a la tarda vam conduir la furgo fins a Canaletes, a l’Anoia. Hi vam ser fa temps, però en aquella ocasió no vam fer l’excursió completa (aleshores les indicacions eren inexistents a diferència d’ara, que està tot ben senyalitzat).

Aquesta vegada sí i podem dir que val ben bé la pena. Sembla mentida que en un lloc tan proper i tan desconegut, pugui existir un entorn natural d’aquesta bellesa.

Som-hi doncs

Divendres al vespre, anàvem a fer una volta de reconeixement pel poble, com sempre, per decidir on instal·lar-nos per a dormir. Però la volta finalment es va convertir en una petita aproximació al què seria l’excursió del dia següent.

Vam anar fins al Salt de la Font del Capellans. Baixava només un rajolí d’aigua però l’indret és encisador, al costat del Salt d’Aigua hi ha una balma-cova molt peculiar, repleta de vegetació, i amb la poca llum que quedava, encara li donava un toc més especial.

Degustem delicioses mores de tornada al poble, on el bebe juga a futbol amb alguns nens que fan el remoló per marxar cap a casa seva. Finalment ens retirem a la nostra casa amb rodes per a fer el sopar i descansar.

L’endemà ens llevem d’hora i després d’esmorzar comencem la ruta circular que ens portarà a conèixer els salts d’aigua més importants de la zona. Passem la zona de vinyes i oliveres i el primer que trobem és el Salt de la Mala Dona completament sec; l’observem primer des de dalt i després des de baix, impressiona per l’alçada, amb aigua deu ser espectacular.

No tenim gaire temps per perdre, així que seguim caminant per un sender poc atractiu fins que finalment arribem al gran avenc. La baixada no és fàcil, però poc a poc anem descendint. Arribem primer fins al Salt del Cups, una escletxa entre la roca per on es col·la un rajolí d’aigua, una meravella. Continuem ara per un corriol més atractiu, molta vegetació i una temperatura agradable tot i ser el mes d’agost.

Finalment arribem al Salt dels Cargols, una gran cova oberta amb un avenc de formes rodones per on cauen les gotes d’aigua. Les parets verdes repletes de plantes, un altre indret preciós.

De tornada trobem unes cordes que ens faciliten l’ascensió i ens tornen a portar a la part alta on el sol ens recorda que som a l’estiu.

Una mica més de dues hores i ja som a la furgo, conduïm cap a Roda de Barà on ens espera el cosinet del bebe. Optem primer per dinar aprofitant que al restaurant encara hi ha alguna taula buida i després anem cap a la platja. És la primera vegada que el bebe gaudeix del mar d’aquesta manera, pare i fill es passen la tarda en remull entre onades que els fan saltar sense parar. Una otitis em reté a la sorra amb la Lüa, que corre la mateixa sort que jo amb les orelles però xalem només de veure’ls.

Diumenge ens tornem a reunir per a exprimir el poc temps que passem junts, viure a 500 km de distància és el que té; aquesta vegada anem al Parc dels Tobogans, a Can Mates, diversió assegurada.

Enllaç a la ruta dels Salts d’Aigua de Canaletes a Wikiloc