El Salt de Mucarols + l’Adou i la màgia del Fia Faia a Bagà

Divendres vam tornar a sortir amb la furgo, ara ja per terres catalanes i aquesta vegada vam anar al Bagà, al Berguedà, que també ens agrada molt en aquesta època de l’any.

Vam pernoctar a Bagà mateix, on hem dormit varies vegades i dissabte al matí amb un fred glaçador ens vam acostar a la fleca a comprar l’esmorzar. Em vaig informar bé del ritual en honor al solstici d’hivern que preparaven per a la nit i que es repeteix cada nit de Nadal des de fa mil·lers d’anys i vam enfilar cap a La Salle Natura, punt d’inici de la nostra excursió d’avui. Des d’aquí en surten varies, avui anirem direcció La Dou.

El camí es blanc i els núvols es resisteixen a enlairar-se, fem el mateix tram que vam fer la vegada que vam visitar l’Adou del Bastareny però en aquesta ocasió continuem més enllà seguint les marques blanques i verdes.

En una petita pujada ens desviem cap al sender de l’esquerra, travessem el primer corriol i tornem a agafar el camí de l’esquerra fins al següent rierol, que ja no el travessarem sinó que el seguirem cap a la dreta fins a trobar el salt d’aigua. És un salt bastant alt, porta aigua i l’entorn li dona encara més espectacularitat. Així que ha valgut la pena venir fins aquí. Gaudim de l’indret una bona estona en solitari i fem mitja volta.

A la tornada ens aturem a contemplar l’Adou, que també baixa carregat, pugem fins a dalt a veure com brolla l’aigua sota les pedres cobertes d’una catifa verda i continuem el camí de tornada.

Parem també a contemplar el bullidor de Sant Esteve, de tornada queda a mà esquerre, hi ha una fita indicativa i unes escales prou empinades per a baixar fins a la llera del riu. Explica la llegenda que els dolls d’aigua de l’altra banda de riu no s’assequen mai…

És l’hora de dinar i com que el bebe té ganes de neu, decidim pujar a Coll de Pal. Gaudim de les vistes durant el trajecte, una catifa de muntanyes sota els nostres peus, bancs de núvols que donen un aire misteriós a les llunyanes muntanyes, i al cim, blanc, tot completament blanc, sense vegetació, només neu. Decidim aturar-nos a l’inici de la ruta del trenca-pinyes, que té molt bona pinta, l’anotem per a una propera vegada.

Donada la bona climatologia que ens acompanya, decidim fer el dinar a l’aire lliure, treure les cadires i dinar a fora de la furgo. Quin plaer, el sol a la cara, tot nevat, una bona pizza, silenci, relax, magnífiques vistes, què més es pot demanar?

Després de dinar, el bebe té ganes de trepitjar neu, així que passegem per la ruta del trencapinyes abans de que el sol s’amagui i el fred i la foscor apareguin. Últimament mostra molt d’interès per les lletres i ens dediquem a escriure lletres sobre la neu. Una activitat divertida i didàctica.

És hora de tornar cap a Bagà on es comença a concentrar la gent, aparquem la furgo i anem cap a l’església, des d’on es comencen a veure les lots que il·luminen el camí dels que pugen a les fosques per a baixar amb la fia faia encesa. És una herba típica de la zona, que deixen assecar i que enrotllen fins a fer unes torxes prou llargues. Hem d’esperar una bona estona fins que un petard anuncia l’inici del ritual. El foc serpenteja per la muntanya, es veu clarament com la gent mou les torxes per a mantenir viva la llama. Poc a poc es van acostant, al fons, també es divisa una serp vermella que baixa cap a St. Julià, l’altre poble on es celebra aquesta tradició.

Finalment arriben a Bagà, a la plaça del poble, on encenen totes les fia faies dels veïns i es crea un ambient màgic. Grans i petits gaudeixen d’aquest esdeveniment intergeneracional que encén la il·lusió de tots els assistents, l’escalfor s’agraeix mentre admirem l’espectacle.

Us deixem també l’enllaç al nostre Wikiloc per si voleu seguir la ruta amb tots els detalls:

Y recuerda, si te animas a explorar este hermoso lugar, usa #melodijofurgoyporteo así constatamos que todo el tiempo y cariño que le dedicamos, tiene su recompensa 😉 GRACIAS

Y no olvides dejar este lugar, y cualquiera que visites, igual o mejor que lo encontraste. Procuremos entre tod@s cuidar y respetar nuestro planeta, no tenemos otro