Aquest cap de setmana hem pogut tornar a sortir amb la furgo, quina meravella: tornar a respirar aire pur, caminar pel bosc inundat de fulles de la tardor, jugar amb troncs i pinyes, murmurar als cavalls, sentir les vaques bramular, que la Lüa gaudeixi dels seus banys al riu…
Divendres vam sortir tard de Barna i vam parar a dormir al Castell de Montesquiu, era negra nit quan vam arribar, així que a sopar i a dormir. Dissabte a les 7:30h el bebe i jo ja estàvem desperts, així que vam agafar la Lüa i vam sortir a explorar la zona mentre el pare feia el remoló per a despertar-se. Val a dir que la zona del Castell no l’obren fins a les 11h…
La tardor envaeix tots els indrets, l’esclat de colors embelleix qualsevol racó.
Després del passeig matinal, pugem a la furgo i anem a comprar l’esmorzar a Sta. Maria de Besora i ara sí, amb la panxa plena conduïm fins el trencall que indica el veïnat del Mir just al sortir del poble a mà dreta, aparquem la furgo a la pista i ens posem a caminar. Per a arribar fins al salt d’aigua, haurem de travessar el riu i rodejar un parell de restes del que un dia van ser molins. El salt, d’uns 35 metres, es pot veure des d’un mirador, des de dalt i des de baix; no hi baixa gaire aigua però és una imatge bonica, no hi estem gaire estona perquè el terra rellisca moltíssim i no tenim ganes de fer el camí de tornada xops.
És una excursioneta bonica que es pot combinar amb la que vam fer fa uns dies a Vidrà al Salt del Molí i fer un cap de setmana complet a la zona de Gesbisaura.
