Dissabte vam canviar el Ripollès per la Garrotxa i vam anar a dormir a Els Pins, un dels nostres llocs predilectes de la comarca. Vam dormir solets, només amb la visita d’algun animaló que rebuscava entre els containers de brossa i la nostra lot va delatar il·luminant uns ullets que ens miraven, potser una guineu, potser un porc senglar…
Amb el brogit de l’aigua, que penso que és dels dies que més es deixava sentir per la claraboia de la nostra furgo vam dormir com a reis, inclús vam haver d’aturar la calefacció perquè teníem calor.
De bon matí, vam enfilar cap al Salt de Sallent aquesta vegada per les escales, ruta que també havíem fet fa un parell d’anys, però que tampoc recordàvem nítidament, vull pensar que les estacions modifiquen molt el paisatge i tot i ser el mateix recorregut, la vegetació és tan canviant que sembla que facis una nova excursió.
Van haver-hi un parell de passos complicats per a creuar el riu, que anava força ple (com s’agraeix portar gore-tex a les botes!) fins a arribar a sota el sal on han col·locat una passarel·la i un parell de troncs per a poder travessar.
Comencen a caure 4 gotes i ens esperen per a dinar, així que decidim no seguir pujant i fer marxa enrere.
