Aquest dissabte hem anat a conèixer el CAN, un espai on busquen conscienciar de la necessitat de preservar el medi on vivim entre Manresa i Berga.
Cal fer reserva prèvia, l’entrada són 7’5 € els infants i 9’5 € els adults, la visita és guiada, comença a les 11h i nosaltres sobre les 13:30h ja havíem acabat el recorregut.
Una vaca enorme ens dona la benvinguda, som un grup d’unes 30 persones, quan ja hi som tots, la monitora ens guia cap a la zona d’animals salvatges, començarem amb els emús, parents de l’estruç. Ens fa les explicacions pertinents i entrem dins del seu espai, tan alts, impressionen. El bebe prefereix guardar les distàncies, així que ens acostem a la zona on han posat els ous, sorprenentment són de color verd fosc i d’un tamany considerable.
Després dels emús passem a veure les daines, totes femelles i un sol mascle dominant al mateix recinte, la resta de mascles, viuen separats en una altra zona. Ens mostra primer les cornamentes que canvien cada any i que ens informen de l’edat de l’animal en funció del nombre de banyes que té. Un cop els hi cauen perden el pèl de vellut que les cobreix mentre coronen el cap d’aquests mamífers.
Ens faciliten menjar per a que les daines s’acostin a les nostres mans, el petit aquesta vegada sí que gaudeix de l’experiència, alimentem i acaronem aquests simpàtics animals, que durant el bon temps tenen taques blanques a la pell de color més taronjós i quan fa fred tapen aquest bonic pelatge per un que els abriga més de colors més foscos.
Després és l’hora de veure als més perillosos, un ós rentador engabiat en un petit espai i una parella de porcs espins. Ens passa una pua d’aquests últims per a comprovar de prop l’envergadura i el perill.
Arribem ara a la zona de les aus rapinyaires, amb el record encara de l’espectacle que vam veure al Zoo del Pirineu, on aquestes imponents aus sobrevolen el teu cap, el bebe no parava de preguntar-li a la pobra noia si els faria volar. No és el cas, aquí només els treuen de les gàbies per ensenyar-los. Diu que només els lliguen abans de les visites per a poder-los agafar de seguida i que després els tornen a deslligar… També diu que com que ja han menjat de la mà de l’home, no sobreviurien a la natura. És dur.
Ara és l’hora dels rèptils, els treu d’un en un d’una caseta i te’ls deixa agafar, a diferència de la Granja Aventura Park, on només te’ls deixen tocar una mica i segueix la ronda, aquí totes les famílies es fan centenars de fotos amb els petits animals a les seves mans, el nostre fill no les té totes i penso que gaudim més els pares que ell. És increïble tenir un camaleó enganxat al teu braç amb aquells peus zigodàctils que semblen pinces. A Madagascar en vam veure al seu hàbitat natural però no tan de prop!
Vam agafar també un dragó que no et deixa indiferent amb la seva fredor al tacte, instintivament esperem que els animals estiguin calentons i els rèptils són de sang freda!
Va treure una taràntula, un eriçó i una gran iguana que va fer les delícies de tots els infants. La última va ser la serp, que es va passejar de coll en coll i va protagonitzar centenar de fotos.
La última part es dedica als animals de granja, primer les ovelles, oques, porcs vietnamites i cabretes a qui també se’ls hi pot donar de menjar, després els coloms, cotorres i demés aus i per últim els conills i altres rosegadors, que també es poden tocar.
Hi ha alguns ponis i un parell de cavalls que a la tarda passegen la mainada per 3 € la volta, així que ens acomiadem de la granja amb els equins.
La Granja està bé, si esteu per la zona, us hi podeu acostar, però venint de Barcelona com és el nostre cas, que queda a 1 hora de distància i contant el peatge (15’5 €), la benzina, el preu de l’entrada i la durada de l’activitat, no sé si la inversió és proporcional…
A part, com sempre i no menys important, està el conflicte de si és ètic tenir als animals en aquestes condicions, sé que és difícil trobar una solució viable un cop ja han sigut “domesticats” anteriorment per algun desangelat, però és tan trist veure’ls tancats…
Val a dir també que la monitora és molt agradable i té molta voluntat, però no és cap experta en animals i hi havia preguntes que no sabia contestar.
I vosaltres coneixíeu aquesta Granja? N’heu visitat alguna d’aquest tipus que ens vulgueu recomanar? Us esperem als comentaris 😉
