Aquest cap de setmana prometia, havíem quedat amb uns amics per a tornar a l’Avenc de la Febró, però a vegades les coses no surten com un/a espera…
Divendres vam sortir tard de Barcelona, l’hora de parc amb els amics de l’escola, comença a ser sagrada per al nostre bebe, així que esgotat de tota la setmana, es va adormir de seguida i vam arribar entre boira a La Mussara. Temps de sopar i a dormir.
L’endemà al matí vaig poder contemplar la sortida del sol entre mar i muntanya i entre les restes del poble abandonat. I mentre esperàvem que arribessin els col·legues, vam estar jugant amb el gos i els nens de la furgo del costat…
Quan ja havia arribat tothom ens vam desplaçar fins al començament de la ruta on hi havia diversos vehicles aparcats, l’anterior vegada estàvem sols. Vam començar a caminar i vam trobar cotxes per tot arreu i un cop vam ser a l’entrada de l’avenc, ens vam topar amb una parella (que estaven gravant un reportatge que es podrà visionar a la Casa de les Punxes, on tenim el nostre banc ètic ‘Triodos’), ella tenia la cara desencaixada i només va poder articular una frase: l’únic que vull és sortir d’aquí… Ell ens va explicar que acabava de caure una roca i que li havia tocat l’ombro a la noia… Per la grandària de la roca, ni el casco de bici era prou segur, així que per seguretat, ens vam fer enrere. Ens vam quedar amb les ganes perquè sabem que és una ruta diferent i atractiva, però anàvem a passar una bona estona, no a patir ni a jugar-nos la vida, així que vam desistir.
Com que ja era tard, no hi havia temps per a fer una ruta alternativa com la dels Gorgs de la Febró, que està molt apropet i és la que vam combinar l’altra vegada que vam venir. Així que ens vam dirigir cap al poble d’Alforja i vam dinar plegats.
Ens va saber molt de greu no poder fer la ruta, que havia sigut una proposta nostra, però retrobar-nos amb els col·legues ja va valdre la pena. Haurem de repetir 😉
