Aquests cap de setmana com que és el meu aniversari ens hem agafat el divendres de vacances per a allargar-lo una miqueta més…
Així que dijous vam sortir tard de Barna i vam fer nit a Martinet, mola quan ja coneixes un lloc i saps on vas. Al sortir del Túnel del Cadí, els Mossos ens van fer aturar i després de les comprovacions pertinents ens permeten continuar fins a Martinet; Coneixíem el parking i els forns de quan hi vam ser per Nadal, així que divendres al matí vam comprar l’esmorzar i el pa i vam enfilar direcció Arànser fins a l’Àrea Recreativa de Pollineres, l’accés no és fàcil ja que hi ha un tram de pista que ens fa patir per la nostra b/vella furgo, però vam arribar, que és l’important.
Vam començar a caminar cap als Estanys de la Pera, el bebè va fer tant la pujada com la baixada caminant, crec que indicava 1:30h de pujada i 45 minuts de baixada. La veritat que el sender val molt la pena, l’entorn és preciós, dels que ens agraden a nosaltres, alta muntanya. La temperatura acompanyava perquè no feia molta calor i xino xano vam arribar fins al refugi dels Estanys de la Pera, només quedava aproximar-se a la dreta a l’estany gran i després de rodejar-lo, baixar cap a l’estany petit. Després de tirar-hi unes quantes pedres i que la Lüa es fes el seu bany pertinent, vam enfilar cap a baix. Casualment ens hi vam trobar una antiga companya de feina amb la seva bebita que també viatgen amb furgo, em va fer molta gràcia tanta coincidència… La veritat que sent agost és una ruta bastant concorreguda, penso que és la vegada que més gent hem trobat tant en aquesta excursió com en la de l’endemà.
Al arribar a la furgo, vam fer el dinar i després vam baixar cap a Bellver de Cerdanya. Abans però, vam fer una paradeta a la Cova d’Anes. És una cova que hi ha pujant la carretera de davant del càmping solana, s’ha de deixar el vehicle a la primera corba i pujar amunt seguint les fites de color groc, el desnivell és molt pronunciat, hi ha l’opció de caminar per la carretera de la cantera un trosset i empalmar amb el primer camí per a estalviar-se un tram de desnivell. Un cop a dalt del turonet i amb unes vistes privilegiades és hora de calçar-se el frontal i endinsar-se a les fosques profunditats de la cova. La veritat és que no anàvem preparats, el terra rellisca molt i hi ha un tram amb una corda per ajudar-se a baixar que patinava moltíssim, anant amb el bebè, no ens vam atrevir a continuar. Però va ser divertit, una experiència entretinguda i diferent (les fotos no són gaire bones, però te’n pots fer una idea).
En acabat de fer d’exploradors, vam anar a Bellver de Cerdanya a comprar el sopar i l’esmorzar de l’endemà, ens va fer un bon xàfec i entre el plugim vam començar a pujar cap al refugi de l’estany de Malniu. La carretera està en molt bon estat tot i que és estreta, fins uns cinc quilòmetre abans d’arribar que passa a ser pista i tornem a enyorar una syncro…
Un cop a dalt els responsables del refugi s’apressen a recordar-nos el preu per a la pernocta en aquest indret espectacular (4 € per persona i 3 € per la furgo, total 11 € amb dret a lavabo i dutxa, està prou bé). Aprofitem doncs per a dutxar-nos, amb aigua gelada, això sí. Al arribar quasi de nit, no vam poder apreciar l’entorn però l’endemà un cop comença a amainar la pluja, podem gaudir de les increïbles vistes. La intenció era anar a l’estany de Malniu però ens vam equivocar de camí i vam tirar cap al Refugi d’Engorgs. A l’hora que ens hi posem nosaltres no vam trobar a ningú pel camí tot i la quantitat de cotxes que hi havia a l’aparcament. El sender que vam agafar, el 102 va vorejant tota la muntanya podent apreciar les vistes entre rierols i boscos d’avets, el típic paisatge que ens encanta. Aquí també, casualment ens vam trobar ara unes companyes de feina del pare de la criatura, no ens havia passat mai.
Un cop al pàrquing, l’arribada de cotxes va ser constant, era un overbooking per tot arreu. Vam preparar el dinar, el conductor va fer una becaineta en previsió de la tongada de quilòmetres que ens esperaven de tornada a casa mentre el bebè i jo vam anar a explorar el camí que duia al famós llac i el fluir de gent era constant tot i ser les dues del migdia.
Després d’això només quedava carretera i peatges…
Per a descarregar el post en pdf, clica aquí: Furgo&Porteo, La Cerdanya
Versión española aquí: Furgo&Porteo, La Cerdanya, agosto15
