Ja ho hem instaurat com a tradició, m’agrada tant, que no puc prescindir d’acostar-me a Girona en temps de flors.
Això sí, cada cop sembla que està més massificat i s’ha de triar bé l’hora de la visita. Així que tenint en compte aquesta premissa, vam sortir divendres de Barcelona i vam decidir tornar al Parc del Domeny a gaudir de les magnifiques instal·lacions i a dormir tranquil·lament, últimament els comentaris dels que pernocten prop de la catedral no son gaire bons i no teníem ganes d’incidents nocturns.
Ben d’hora al matí, abans de les 8, ja havíem aparcat la furgo al costat del Pont de St. Feliu i ens endinsem completament sols als florits carrers de Girona.
Donada l’hora, podem gaudir de totes les composicions sense actors secundaris que espatllin les fotos i el plaer de passejar tranquil·lament i observant cada detall.
A mig matí quan ja comencen a arribar els autocars plens de gent, és quan nosaltres ens escapolim ràpidament.
Ens acostem a Les Estunes per a acabar d’aprofitar el dia, però la decepció és palesa, és un passeig tan curt, que no val la pena ni acostar-s’hi, no sempre pot ser tot perfecte 🙂
