Divendres vam tornar a sortir. I vam tornar a la zona del Gesbisaura. Entrant a la província de Girona ens va caure un aiguat de por. Vam arribar a Vidrà sense més incidents. Vam fer un tomet pel poble, vam visitar la granja de vaques i porcs que ja havíem vist quan vam anar al Salt del Molí, vam observar els cargols que sortien després de la pluja, vam fer el sopar i a dormir.
L’endemà em vaig llevar aviat i vaig poder contemplar la sortida del sol rere les muntanyes amb la música de fons de les esquelles que repicaven mentre les vaques cercaven el seu menjar.
Després d’esmorzar, aparquem la furgo en un voral de la carretereta de Ciuret, que connecta Vidrà amb St. Privat d’en Bas, a la Garrotxa i vam començar a caminar paral·lels a la riera del Toll, que ens fa confirmar les expectatives de què degut a la pluja, el paisatge serà ben diferent. Canviem les aigües netes i transparents pel marró del fang i les aigües mogudes. Haurem de tornar, per veure la riera al seu màxim esplendor.
El principi del camí no està ben fresat i no és fàcil endinsar-s’hi sobretot pels més menuts, però seguim caminant fins al primer salt d’aigua que visitarem, el Salt de les Dones, com que no baixa molta aigua s’hi pot caminar per sota, cosa que el fa diferent i accessible per als nens que hi poden jugar sense perill. Continuem pel sender fins al salt de la pressa, la Lüa no té manies, no perdona el seu bany independentment del color que tingui l’aigua. Puguem el torrent i ens aturem a les Olles a jugar amb els peus en remull mentre reposem forces amb un bon entrepà de pa del forn de Vidrà, deliciós. El bebe corre amunt i avall dins la llera del riu, esquitxant-ho tot al seu pas. Es diverteix. També tenim ocasió d’observar una granota que no aconsegueix passar desapercebuda entre la vegetació malgrat la seva obstinació.
M’enfilo per seguir el torrent fins al gorg i salt de sota el Toll i finalment arribo al Toll, on avui donarem per finalitzada l’excursió. Es pot seguir més amunt, però en aquesta ocasió ja en tenim prou. No és una ruta fàcil de seguir i ens hem equivocat de camí varies vegades, així que després de 3 hores i mitja lluny de la furgo, emprenem el camí de tornada.
