Ir al contenido principal

Etiqueta: Catalunya amb nens

Passejada amb raquetes de neu per St. Joan de l’Erm

Dijous l’escola del bebe tancava per Setmana Santa, així que ens vam agafar el dia de vacances i dimecres al vespre vam enfilar per la C-16 cap amunt. Vam deixar enrere els túnels del Cadí, Martinet i La Seu i vam aparcar al desviament de St. Joan de l’Erm per a dormir.

Continuar leyendo

La Cerdanya: Estanys de la Pera + Cova d’Anes + Malniu

CerdanyaAquests cap de setmana com que és el meu aniversari ens hem agafat el divendres de vacances per a allargar-lo una miqueta més…

Així que dijous vam sortir tard de Barna i vam fer nit a Martinet, mola quan ja coneixes un lloc i saps on vas. Al sortir del Túnel del Cadí, els Mossos ens van fer aturar i després de les comprovacions pertinents ens permeten continuar fins a Martinet; Coneixíem el parking i els forns de quan hi vam ser per Nadal, així que divendres al matí vam comprar l’esmorzar i el pa i vam enfilar direcció Arànser fins a l’Àrea Recreativa de Pollineres, l’accés no és fàcil ja que hi ha un tram de pista que ens fa patir per la nostra b/vella furgo, però vam arribar, que és l’important.

Continuar leyendo

La Garrotxa II: Salt de Sallent + Llierca

Ens havíem agafat el dijous de vacances per allargar una mica més el pont… Així que dimecres a la tarda vam posar rumb cap al sud. Vam parar a L’Hospitalet de l’Infant a dormir amb el mar de fons. Em vaig llevar aviat i vaig passejar per la platja mentre el sol es feia el remoló per a sortir… Després d’esmorzar i fer un petit passeig tots junts per observar les barques que tornaven de pescar, vam seguir en ruta cap a Beseit, que era el nostre destí inicial.

Furgo-HospiInfant

Continuar leyendo

Muntanyes de Prades: Fonts Glorieta + Avencs de la Febró + La Mussara + Gorgs de la Febró

¡Qué fin de semana! Nos hemos reconciliado con la provincia de Tarragona… ¡Qué lugar más precioso! Qué ganas de volver… El viernes recogimos al bebe con la furgo y condujimos hacia las Muntanyes de Prades.

Aparcamos en el área de Autocaravanas de Alcover e hicimos una vueltecita por el pueblo. No tiene ningún encanto especial pero al día siguiente queríamos hacer la excursión a las Fuentes del Río Glorieta desde la Ermita de Remei, en la misma población.

Así que sábado por la mañana dejamos la furgo a la Ermita y empezamos a andar por el Valle del Glorieta. Primero aparece el Mas de Forès donde también se puede aparcar, eso si, previo pago.

Después de unos 4 km de sendero indicado, bonito y con cierto desnivel para peques, encontramos el Nido del águila; una poza de agua con cascada incluida, ideal para un bañito. A pesar de que por la época el agua todavía estaba helada y no nos atrevimos ni a poner un pie.

Muntanyes de Prades-FontsGlorieta

Volviendo al sendero otra vez, seguimos subiendo 1’2 km. más para encontrar finalmente las Fuentes del Riu Glorieta.

Qué espectáculo, nos paramos a descansar, a tirar piedrecitas y a observar un grupo de barranquistas que bajaban por el medio de la cascada…

Una vez recuperado el aliento, esto de llevar 13 kilos en la espalda no es nada fácil por estos caminos… Emprendemos el camino de vuelta, pero esta vez a la altura del Nido del águila optamos por otro sender que también indica Mas de Forès (por pista) y son 300 m. menos…

En algunos momentos indica que es un camino privado, pero hacemos caso omiso y seguimos bajando por una pista ahora sin piedras; A pesar de que facilita el descenso a los pequeños caminantes, le hace perde encanto paisajístico; Finalmente nos cruzamos otra vez con el camino principal y volvemos al punto inicial.

Ahora nos dirigimos con la furgo hasta el Refugio de Montaña de La Mussara, a 1.000 m de altitud dentro de las Muntanyes de Prades.

Es un lugar singular, un pequeño refugio con servicios básicos donde se puede acampar por un módico precio. Preferimos aparcar aquí al amparo del refugio.

Después de comer y hacer la siesteciya, nos acercamos con la furgo hasta el comienzo de la siguiente ruta, els Avencs de la Febró.

Qué grata sorpresa… Es una grieta abierta en la cinglera de la Mussara; la galería principal tiene unos 300 metros de largo, 30 de profundidad y entre 6 y 8 de ancho. El acceso no es fácil para niños pero merece la pena portearlos a la espalda para disfrutar de este espectáculo de la natura.

Muntanyes de Prades,AvencsFergó

Es otra lección de texturas para las pequeñas manos exploradoras de nuestro hijo; disfruta descubriéndolas y nosotros más de ver como se le iluminan los ojos cada vez que toca texturas nuevas o poco cotidianas.

Dentro el cambio de temperatura se hace evidente enseguida; la humedad moja las paredes que forman estalactitas entre la oscuridad… Es un lugar súper interesante, inquietando y tenebroso…

Una vez vista, no perdemos más tiempo a salir de la gruta, teniendo la sensación de peligro en todo momento.

Así pues, volvemos al aparcamiento del refugio; aprovechamos para hacer el paseo que hay hasta el pueblo de La Mussara; abandonado desde los años 60, y admiramos las vistas desde arriba del acantilado…

Hacemos la cena y a descansar, ha sido un día intenso descubriendo el encanto de las Muntanyes de Prades.

El domingo madrugo un poco y el cielo me regala una salida de sol preciosa entre un mar de nubes; Me encantan estos momentos de paz, de silencio, de contemplar como la luz va ganando terreno por la noche… Mientras busco atrapar el momento con la cámara para después compartirlo con mis chicos dormilones.

Muntanyes de Prades-LaMussara

Hoy ponemos rumbo a las Gorgues de la Febró, aparcamos la furgo en una curva de la carretera y empezamos a andar… La ruta está indicada dirección Arbolí, la bajada es fuerte pero enseguida llegamos al río; hay que cruzarlo y rápidamente encuentras el primer salto de agua.

Muntanyes de Prades - Gorgs Febró

Estamos solos y podemos disfrutar del espectáculo que ha generado el agua con el paso del tiempo; la erosión de la roca calcarea dibuja formas rocambolescas que la hacen admirable.

También se forman unas piscinas profundas donde apetece zambullirse, así que tendremos que volver más adelante cuando el verano sea más evidente…

Vamos siguiendo el GR y vamos descubriendo pozas y cascadas todas de gran belleza…

Con esta excursión ponemos punto y final al descubrimiento de esta rica zona que son las Muntanyes de Prades; Solo nos queda tiempo para volver al refugio a preparar la comida y aprovechar la siesta del bebe para hacer el camino de vuelta a casa.

Ha sido fantástico, ¿cuando volvemos pues? todavía quedan muchísimos lugares para seguir descubriendo… ¿nos acompañas?

Sta. Cecília de Voltregà, Gorg Negre, Sorreigs

Aquesta vegada hem anat a descobrir una part de la Riera de Sorreigs dins de l’Espai Natural Protegit amb el mateix nom.

Vam sortir divendres una mica tard perque el bebe tenia la rua de carnaval a l’escola… Vam arribar a Sta. Cecília de Voltregà que era negra nit. Vam aparcar la furgo al costat de l’ajuntament, és un poble de quatre masies però molt diseminades pel territori, per tant, no hi ha un nucli urbà com a tal, només hi ha un restaurant, però ni forn ni res. Amb la calefacció on fire, vam sopar i a dormir.

Al matí m’he llevat abans que la resta, he anat a fer un tomet amb la Lüa i hem pogut gaudir d’una sortida de sol preciosa…

Hem aprofitat l’única opció de la població per a fer un esmorzar de forquilla 😉 i ens hem acostat amb la furgo fins a Mas Pujolís, a l’entrada est de l’Espai Natural. Només s’ha de seguir la carretera que creua Sta. Cecília i un cop acaba, continuar pel camí rural i passada l’hípica de Puigpelat, hi ha un mini-aparcament on poder deixar la furgo, estavem sols.

Hem començat a caminar direcció al Gorg Negre i hem arribat fins al pantà de Sorreig entre camins glaçats i algun ciclista. Hem enfilat cap a l’esquerra i hem trobat un salt d’aigua congelat. Hem reculat enrere i ens hem aventurat per un caminet a a mà esquerra que ens ha portat davant d’un altre salt d’aigua i, una mica més endavant, en un altre caminet sense indicar, per fi, hem trobat l’objectiu de la camianda, el Gorg Negre.

Després vam tornar cap al poble a fer el dinar i amb la panxa plena i l’hora de la migdiada a punt, furgo i cap a casa.

Aquesta zona, el Lluçanés, té bastants atractius per a conèixer, hi tornarem aviat…

Furgo0

L’espectacular engorjat de la Fou a St. Martí de Tous

Aquest cap de setmana hem anat a descobrir l’Engorjat de la Fou al poble de St. Martí de Tous.

Divendres a la tarda vam passejar pel poble, que compta amb una esglèsia i un castell emblemàtics, fins que es va posar a ploure i vam tornar cap a la furgo a fer el sopar i a dormir. L’endemà vam començar l’excursió a St. Martí direcció Sentfores fins a l’engorgat de la Fou i la Cova del Diable. El camí és fàcil i no hi havia ningú, són unes 3 hores a ritme familiar. És un indret preciós, sorprèn que puguin existir aquests llogarrets tan fantàstics enmig de paissatges tan diferents. La tornada la vam fer per Aubareda i vam descobrir una altra perspectiva de l’engorgat, des de dalt, amb un contrast molt interessant.Diumenge aprofitem per a fer un tomet amb les bicis

Ruta per a gaudir de la neu entre La Cerdanya i Andorra

Aprofitant les vacances de Nadal hem anat a descobrir La Cerdanya.

Furgo13

Vam sortir de Barcelona el mateix dia de Nadal i vam arribar fins a Martinet (Montellà i Martinet), a la tarda vam fer un passeig pel poble i al dia següent vam fer una excursioneta fins a Travesseres (alt, 1.200m), que pertany al municipi de Lles de Cerdanya, tot gaudint de les vistes de la Serralada del Cadí nevada.

Furgo14

Continuar leyendo