Dissabte vam canviar el Ripollès per la Garrotxa i vam anar a dormir a Els Pins, un dels nostres llocs predilectes de la comarca. Vam dormir solets, només amb la visita d’algun animaló que rebuscava entre els containers de brossa i la nostra lot va delatar il·luminant uns ullets que ens miraven, potser una guineu, potser un porc senglar…
Dissabte per fi vam poder tornar a sortir amb la furgo, com ho trobem a faltar quan motius externs ens impedeixen marxar…
Vam pujar fins a Campdevànol amb l’esperança de trobar els salts d’aigua congelats després de les últimes nevades, però feia un dia esplèndid i un sol radiant.
Dormim a Sadernes entre prohibicions de pernocta però sense incidents llevat de la pluja que descarrega tota la nit. Dins del llit només desitjo que amaini de matinada per a poder fer la ruta de demà.
Dissabte a la tarda ens vam desplaçar des de Mas Pins fins a Castellfollit de la Roca; aprofitant que el bebe dorm, ens aturem un moment davant de la imponent paret de roca per a fer 4 fotos al poble penjat. Em segueix fascinant tot i haver-lo vist 200 vegades. Preciós.
Divendres, per causes alienes a la nostra voluntat, vam sortir molt tard de Barcelona. A les 21h ens posem en marxa direcció Sant Privat d’en Bas. Això sí, arribem més depressa que mai. Només hi ha 1 furgo quan arribem a Mas Pins. Sopem i a descansar.
Dissabte al matí després d’esmorzar decidim pujar al Salt de Sallent però pel Camí dels Matxos.
Divendres vam tornar a conduir fins a Vidrà, però aquesta vegada vam seguir fins a Collfred, a 1.250 m. on vam aparcar la furgo en un voral de la carretera que uneix Vidrà amb St. Privat. Vam fer el sopar a l’aire lliure, vam menjar envoltats de vaques i a dormir…
Divendres vam tornar a sortir. I vam tornar a la zona del Gesbisaura. Entrant a la província de Girona ens va caure un aiguat de por. Vam arribar a Vidrà sense més incidents. Vam fer un tomet pel poble, vam visitar la granja de vaques i porcs que ja havíem vist quan vam anar al Salt del Molí, vam observar els cargols que sortien després de la pluja, vam fer el sopar i a dormir.
Aquest cap de setmana l’hem encertat de ple. Quin indret més meravellós!
Creo que definitivamente este verano nos abonaremos a La Garrotxa… Esta vez hemos vuelto a la Vall d’en Bas para descubrir la Mina dels Bandolers.
El viernes condujimos hasta Hostalets d’en Bas, un pueblo de postal. Si todavía no lo conoces, debes añadirlo sí o sí a tu lista de pendientes. Es un municipio muy pequeño pero bien merece una parada y un paseo por sus cuidadas calles.
Después de la vueltecita de rigor, cenamos delante de una preciosa puesta de sol entre acantilados y maiz.
Dormimos plácidamente gracias a la agradable temperatura de la zona; el sábado por la mañana, nos dirigimos al camí ral que une Vic con Olot para conocer la Mina del Bandolers.
El sendero tiene cierto desnivel y está lleno depiedras, nada fácil para las piernecitas de un enano de 3 años; pero aguantó más de 4 horas andando, más de 12 km con un desnivel considerable para su edad. Para los adultos obviamente no tiene demasiada dificultad; y sería recomendable para niñ@s un poco más mayores que el nuestro para disfrutar realmente del sendero y no terminar ko.
Casi en la Font de les Marrades, debajo del Grau d’Olot, nos encontramos con una pareja despistada que no localizaba el acceso a la Mina dels Bandolers, así que hicimos el descubrimiento juntos.
La mina es una brecha en la roca de unos 50 metros de largo, 1 metro y medio de ancho y hasta 4 de hondo. Una aventura para los peques que pueden hacer volar su imaginación a través de las leyendas de bandoleros que envuelven este peculiar lugar.
Para volver, se puede seguir el torrent del Puig, pero viendo que bajaba completamente seco a pesar de las lluvias de las últimas horas, decidimos volver por el mismo camino.
Esta vez, no sabíamos de la existencia de otra maravilla que habita en el mismo lugar, el Salt de l’Olla, que os recomendamos encarecidamente.
Aquesta setmana hem tornat a La Garrotxa i quin encert, bona temperatura, poca gent, aigua als salts… què més es pot demanar?
