Ir al contenido principal

Paseo fácil y atractivo muy cerca de Barcelona, las Escletxes del Papiol

escletxes papiol

Este fin de semana, a pesar de las previsiones meteorológicas adversas, decidimos no cambiar nuestra rutina y escaparnos con la furgo a desconectar. Elegimos un pueblo muy próximo a Barcelona por si realmente la lluvia no nos dejaba saborear el aire libre. El objetivo era explorar las fantásticas escletxes del Papiol.

Así que el viernes, después de un rato de parque con los compañeros de clase del bebe, condujimos la furgo hasta El Papiol. Pasamos la noche bajo el agua, pero por la mañana nos levantamos sin lluvia. Así que nos calzamos la ropa de montaña y mientras el padre de la criatura hacía el remolón en la cama para despertarse, el bebe, la Lüa y yo fuimos a descubrir una parte de Las Escletxes, unas rendijas en el suelo con altas paredes de roca.

escletxes papiol

El acceso es muy fácil, así que en 1 minuto estábamos entre paredes verticales descubriendo rendijas y rincones escondidos. Estaba lleno de vías de escalada pero las paredes estaban empapas de la tormenta de la noche anterior, así que estaban impracticables. Nos adentramos por alguna sima estrecha estrecha y nos llenamos de barro.

Cuando el dormilón dio señales de vida, volvimos a la furgo y fuimos a descubrir la otra parte de Las Escletxes todos juntos, nos quedaba adentrarnos entre las paredes de 3 rendijas diferentes más.

Furgo - Escletxes El Papiol

Las Escletxes del Papiol es una ruta fácil pero atractiva y muy cerca de casa, además, no había nadie, que siempre se agradece.

Definitivamente es una muy buena opción para pasar una mañana entretenidos disfrutando de un paraje natural muy especial.

También puedes ver más excursiones dentro de la província de Barcelona aquí

Y recuerda, si te animas a explorar este hermoso lugar, usa #melodijofurgoyporteo así constatamos que todo el tiempo y cariño que le dedicamos, tiene su recompensa 😉 GRACIAS

Y no olvides dejar este lugar, y cualquiera que visites, igual o mejor que lo encontraste. Procuremos entre tod@s cuidar y respetar nuestro planeta, no tenemos otro

El Montseny

Per motius laborals i barcelonistes, dissabte ens vam quedar a Barcelona, diumenge però, ens vam tornar a reunir amb els col·legues amb els que ens vam quedar amb les ganes de baixar a l’Avenc de la Febró i aquesta vegada ens vam citar al Montseny.

Vam tornar a fer la ruta de l’Empedrat de Morou, en aquesta època la catifa de fulles de la tardor li donen un encant especial, però el millor sempre és compartir-la, el bebe s’ho va passar súper bé amb el seu amic, els grans també i els gossos més 😉

Furgo&Porteo-Montseny

El espectacular Salto de Bellús en la Riera de Graugés, Berguedà

La primera vez que nos acercamos al Salto de Bellús fue hace más de 5 años.

Volver a los mismos sitios después de tanto tiempo, te permite redescubrirlos de nuevo con otros ojos…

La ruta no tiene ninguna dificultad ni por el terreno ni por el recorrido, solo se trata de ir siguiendo el curso del río. Se puede realizar desde varios caminos, pero el más recomendable es el que transcurre paralelo al agua. La mitad del camino de ida se recorre por la derecha del río y, la última mitad, por la izquierda.

Este pequeño tesoro se encuentra en el Berguedà, concretamente en la población de Gironella.

Salt Bellús

Durante el sendero y si ha llovido en los días previos, se pueden observar distintos saltos antes de llegar al último, el Salto del molino de Bellús que tiene unos 11 metros de altura.

Lo único que hay que tener en cuenta es que se encuentra pegado a una edificación, el antiguo molino, y que hay un tramo vallado que rodea la vivienda.

Es una ruta sencilla con una bonita sorpresa final.

Salt Bellús

Si quieres ver más rutas en la província de Barcelona, clica aquí.

Y recuerda, si te animas a explorar este hermoso lugar, usa #melodijofurgoyporteo así constatamos que todo el tiempo y cariño que le dedicamos, tiene su recompensa 😉 GRACIAS

Y no olvides dejar este lugar, y cualquiera que visites, igual o mejor que lo encontraste. Procuremos entre tod@s cuidar y respetar nuestro planeta, no tenemos otro 🙌🏽

Sta. Cecília de Voltregà, Gorg Negre, Sorreigs

Aquesta vegada hem anat a descobrir una part de la Riera de Sorreigs dins de l’Espai Natural Protegit amb el mateix nom.

Vam sortir divendres una mica tard perque el bebe tenia la rua de carnaval a l’escola… Vam arribar a Sta. Cecília de Voltregà que era negra nit. Vam aparcar la furgo al costat de l’ajuntament, és un poble de quatre masies però molt diseminades pel territori, per tant, no hi ha un nucli urbà com a tal, només hi ha un restaurant, però ni forn ni res. Amb la calefacció on fire, vam sopar i a dormir.

Al matí m’he llevat abans que la resta, he anat a fer un tomet amb la Lüa i hem pogut gaudir d’una sortida de sol preciosa…

Hem aprofitat l’única opció de la població per a fer un esmorzar de forquilla 😉 i ens hem acostat amb la furgo fins a Mas Pujolís, a l’entrada est de l’Espai Natural. Només s’ha de seguir la carretera que creua Sta. Cecília i un cop acaba, continuar pel camí rural i passada l’hípica de Puigpelat, hi ha un mini-aparcament on poder deixar la furgo, estavem sols.

Hem començat a caminar direcció al Gorg Negre i hem arribat fins al pantà de Sorreig entre camins glaçats i algun ciclista. Hem enfilat cap a l’esquerra i hem trobat un salt d’aigua congelat. Hem reculat enrere i ens hem aventurat per un caminet a a mà esquerra que ens ha portat davant d’un altre salt d’aigua i, una mica més endavant, en un altre caminet sense indicar, per fi, hem trobat l’objectiu de la camianda, el Gorg Negre.

Després vam tornar cap al poble a fer el dinar i amb la panxa plena i l’hora de la migdiada a punt, furgo i cap a casa.

Aquesta zona, el Lluçanés, té bastants atractius per a conèixer, hi tornarem aviat…

Furgo0

L’espectacular engorjat de la Fou a St. Martí de Tous

Aquest cap de setmana hem anat a descobrir l’Engorjat de la Fou al poble de St. Martí de Tous.

Divendres a la tarda vam passejar pel poble, que compta amb una esglèsia i un castell emblemàtics, fins que es va posar a ploure i vam tornar cap a la furgo a fer el sopar i a dormir. L’endemà vam començar l’excursió a St. Martí direcció Sentfores fins a l’engorgat de la Fou i la Cova del Diable. El camí és fàcil i no hi havia ningú, són unes 3 hores a ritme familiar. És un indret preciós, sorprèn que puguin existir aquests llogarrets tan fantàstics enmig de paissatges tan diferents. La tornada la vam fer per Aubareda i vam descobrir una altra perspectiva de l’engorgat, des de dalt, amb un contrast molt interessant.Diumenge aprofitem per a fer un tomet amb les bicis

Riells del Fai – Vall del Tenes

La segona escapada d’anada i tornada, la dediquem a descobrir la Vall del Riu Tenes, és un espai natural que ens sorprèn gratament. Arribem amb la furgo fins a Riells del Fai, que pertany a Bigues i Riells, on aparquem al peu dels cingles de Bertí, anem seguint el curs del riu fins a St. Miquel del Fai on hi ha la gran cascada del Tenes.

Furgo18

Canaletes – Cabrera d’Anoia

Arribava el pont de la constitució i, tot i que jugava el Barça a casa (diumenge a les 17h) i no amb qualsevol equip, sinó que ni més ni menys que tocava derbi català, per tant, hauriem de tornar abans, albiràvem una sortida cap al nord, per a posar-nos a prova amb el fred, nosaltres i la furgo. Però res més lluny de la realitat, la calefacció estacionària de la furgo no funcionava i vam haver d’ajornar la descoberta de la neu per un altre dia.

Total, vam decidir fer sortides però a prop i tornar a dormir a casa…

La primera, va ser a Canaletes o també coneguda com a Cabrera d’Anoia, és un poblet molt petit però que conté indrets bonics per a fer-hi una passejadeta.

Ens endinsem al Torrent de la Bleda amb les muntanyes de Montserrat de fons, hi ha diferents salts d’aigua, però no hi ha cap indicació i no són fàcils de trobar, tot i així, descobrim el Salt de la Mala Dona.

Salt de Gualba

Aquest cap de setmana hi havia partit al Camp Nou, això vol dir que ens haviem de quedar a Barcelona. Tot i així, vam decidir passar la nit de divendres fora i fer una excursioneta dissabte al matí per una part del Parc del Montseny que encara no coneixiem.
Vam decidir anar a Gualba, que està a prop i oferia una ruta prou interessant al Gorg Negre i al Salt de Gualba. Així que vam carregar la furgo i cap allà. Divendres a la tarda després de fer una passejadeta pel poble i per la riera, coberta de fulles de la tardor, el paissatge per aquesta època està tan esplendit… i de pujar i baixar mil vegades als tobogans i gronxadors del parc infantil, vam aparcar la furgo al centre del poble i vam dormir allà mateix sense problemes.
Dissabte al matí vam anar fins al Parc Mediambiental (antiga propietat del Racc) des d’on voliem començar la ruta, però ens van advertir que hi havia batuda de porcs senglars i que per precaució no era recomanable fer l’excursió sencera. Així que ens vam haver de conformar en fer només la part del Salt de Gualba. Vam fer-la completament sols, gaudint del paissatge i de cada racó, tot i que al tornar, semblaven les rambles, estava a tope. És una ruta fàcil, sencilla i curta, però sempre és millor que quedar-se a casa, fugir de la city s’agraeix…

Gualba

Montserrat

Aquest cap de setmana enfilem cap a la muntanya màgica… Montserrat!
Arribem al pàrquing del santuari i inspeccionem la zona, fa força vent però les vistes són precioses. Dormim al mateix pàrquing que en principi és de pagament tot i que els treballadors de les barreres que impedeixen el pas tenen un horari i fora d’aquest, és possible entrar i sortir sense abonar ni un cèntim.
Dissabte al matí enfilem cap a St. Jeroni, ho fem per les maltretes escales de mà dreta i després de 2 hores tornem a trobar les últimes escales que ens condueixen al cim més alt.
Les vistes son increïbles i les formes capricioses de les muntanyes encara més.
Hi ha escaladors per tot arreu.
Tornem per la part del funicular i així fem la ruta circular.
A la tarda aprofitem per visitar el santuari, a la nit hi ha concert d’orgue

Furgo56