Vall d’Ayora – Cofrentes

Divendres ens vam agafar el dia de vacances i hem allargat el pont 4 dies. Aquesta vegada tocava reunió familiar al poble del besavi del bebe, a l’interior de València, tocant a Albacete.

Així que dijous a la tarda vam conduir 4 hores i mitja fins a la Vall d’Ayora-Cofrentes, ens va donar la benvinguda un gran cérvol mascle amb una cornamenta imponent, quin bon inici!

Vam arribar al vespre, temps per a sopar tots junts una bona barbacoa, una remulladeta a la piscina i a descansar.

Divendres anem a esmorzar a Ayora, el boníssim entrepà de tomàquet i formatge fresc fregit i anem a visitar Alcalá de Júcar, un poblet amb encant enclavat entre parets rocoses i coronat per un castell del s.XII. Té herències àrabs i també romanes, així que el fruit d’aquests avantpassats, el fan prou atractiu.

Després de dinar, tornem cap al poble on passem la tarda a la piscina.

L’endemà al matí pugem fins al castell del poble i a la tarda anem a visitar una de les seves famoses fonts, l’abu sempre s’enorgulleix de que sigui una ‘vila de fonts’. També anem a veure el trosset de terra que encara conserva on hi ha plantats quatre ametllers i quatre oliveres. Aquest any no hi ha collita, algun insecte ha malmès la major part de la collita de la zona i qui no ha ensulfatat, no provarà les delicioses ametlles.

Diumenge decidim fer una excursioneta per la muntanya i els avis del bebe s’apunten, ens han parlat d’un indret anomenat les “pampaneres”, que sembla força atractiu, així que tirem de GPS i anem a descobrir-lo.

Arribem fins a l’embassament de Cofrentes, amb la central nuclear de fons, que li dona un aire a Springfield que no deixa de sorprendre per més vegades que l’hagis vist. Enfilem direcció castell de Chirel i aparquem el cotxe en un voral de la carretera i comencem a caminar entre pins.

La caminada es fa dura pels avis del bebe, que no estan acostumats a aquestes rutes, el paisatge és fabulós, tenim ocasió de veure fins i tot un cérvol a poca distància, que juntament al mascle del primer dia i una família amb 5 cervatells que hem vist de camí, ens fan sentir afortunats, és increïble, ja sabeu que ens encanta veure animals en llibertat, hem tingut molta sort i molta vista 😉

Tornant a la ruta de senderisme, el camí descendeix fins al riu on s’hi formen alguns gorgs on banyar-se. Així que no ens ho pensem dues vegades, roba fora i cap a dins.

Una mica més enllà hi ha una altra piscina natural on hi ha gent xipollejant, sembla ser que hi ha un accés molt més directe i fàcil per l’altre banda; això sí, sense aventura, salts, pedres i cérvols. Després del banyet pertinent amb els avis d’espectadors, fem marxa enrere i tornem cap al cotxe sota un sol de justícia.

A la tarda, ens acostem fins a la Font Bella (Tollo Pillete) on de petits el pare i la tieta del bebe anaven a banyar-se. Ara les canyes ho han envaït tot i no és possible el bany. És una llàstima que ningú se’n cuidi i es vagin perdent els espais naturals que també son patrimoni dels pobles. Tot i això, visitem les diferents fonts que hi ha a l’entorn entre records d’infantesa.

Dilluns és l’últim dia, anem a esmorzar un altre cop a Ayora i com que tenim uns quants quilòmetres per endavant i tenim por de les caravanes per l’operació “tornada” sent 15 d’agost, decidim sortir sobre les 12:30h i l’encertem, no trobem gaire trànsit i arribem a casa a l’hora prevista.