Chefchaouen

Divendres ho teníem tot a punt per arrencar la furgo i començar a fer quilòmetres. Només vam haver de parar a deixar la Lüa, que aquesta vegada no ens podia acompanyar, omplir el dipòsit i tirar milles.

furgo-chaouen

Com que el bebe dormia i no hi havia tràfic, vam arribar fins a Granada sense parar. Ja de matinada, vam aparcar a qualsevol lloc i a dormir. L’endemà ens vam llevar a una hora raonable i vam seguir fins a Algesires. Quan vam arribar al port, una senyora molt amablement ens va indicar on comprar els bitllets pel ferry i que estiguéssim alerta amb els busca-vides que hi ha a la zona, que sembla ser que són pesadets. A nosaltres no ens van molestar. Vam arribar al mostrador on hi ha totes les naviliera i vam triar el ferry que sortia abans. Vam pagar 175 €per la furgo, dos adults i un nen amb el viatge de tornada obert, sense data establerta. Si fos ara, només compraria l’anada, tot i que la tornada sigui oberta, et lliga a aquesta companyia i potser no és el primer ferry que surt quan arribis al port per a fer el viatge a la inversa.

Ferry.jpg

Plovia, ens vam posar a la cua i al cap d’uns minuts ens vam adonar de que en tindríem per estona; no havíem tingut en compte les demores i, el nostre ferry va sortir amb més d’1 hora de retard. Un cop entrem la furgo i l’aparquem al sotano del vaixell, puguem a dalt i ens acomodem als sofàs que hi ha esperant que disminueixi la cua per a segellar el passaport. És un simple tràmit de timbrar la data d’entrada al país. La part difícil ens esperava al Port de Tanger Med on s’havien de fer els papers per a la importació temporal del vehicle.

Així que després de poc més d’1 hora de trajecte, visualitzem terres africanes! En aquesta època cal retardar el rellotge 1 hora, ja que al Marroc no hi ha canvi horari com aquí durant l’hivern. Recuperem la furgo i iniciem els seus papers, se’ns va fer de nit durant el tràmit de legalitzar l’entrada de la furgo al país. No és especialment difícil, però cal temps i paciència. I la carta verda!

Ja de nit, comencem a conduir per les carreteres marroquís, havíem llegit que no era gaire recomanable conduir de nit, així que pensàvem aturar-nos de seguida i buscar un lloc on pernoctar; però un cop allà, la sensació d’inseguretat era inexistent i vam seguir conduint fins a Chefchaouen, on teníem previst fer la primera nit abans de que el ferry s’endarrerís. Tenia anotat un pàrquing on es permet la pernocta i no sé encara com, sense gps, vaig poder guiar al meu marit fins allí creuant tota la ciutat per carrers impossibles i de nit. Al pàrquing ens esperava un suposat vigilant que volia fer l’agost. Com que era tard i plovia, ens vam posar a dormir sense contemplacions.

L’endemà al matí, vam poder apreciar l’entorn on estàvem, darrere la furgo s’amagava la ciutat blava, assalam aleikum Chefchaouen.

furgo-chefchaouen-2

En una treva de la pluja, vam endinsar-nos entre els carrerons d’aquesta bonica ciutat.

Furgo-Chaouen-.jpg

Vam caminar sense rumb, descobrint cada racó, pendents de cada detall, era aviat, els carrers encara estaven buits i els comerciants tot just començaven a obrir els seus comerços, només es deixaven veure els gatets; així que va ser una passejada tranquil·la i plàcida. Vam comprar l’esmorzar pel camí i quan la pluja va tornar a fer acte de presència, vam tornar a aixoplugar-nos a la furgo.

furgo-chefchaouen

furgo-chaouen

I vam seguir amb la ruta, la propera parada la vam fer a Azrou, llar de cedres i macacos, última escala abans del Desert.

Furgo - Azrou.jpg

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s