Aquesta vegada hem tornat a Tavertet. Fa temps hi vam passar però no vam explorar el territori, així que hem tornat a Les Guilleries.
Les previsions meteorològiques no són massa bones, conduïm la major part del trajecte plovent, però un cop arribem, ja de nit, sembla que para. L’anècdota del trajecte és un gran porc senglar al voral de la carretera, que en acostar-nos travessa sense avisar, un bon ensurt. Comentem que el dia que ens trobem un exemplar d’aquest calibre anant a peu per la muntanya, no sabem pas com ens ho farem…
Aparquem al nou pàrquing de l’entrada del poble (1€) i dormim sense incidents.
Es lleva un dia esplèndid, cel clar i ganes de caminar. El bebe, la Lüa i jo fem un passeig pel poble mentre el pare de la criatura es consciencia de que s’ha de despertar. Observem l’ase que viu al costat del pàrquing i ens arribem fins al mirador mentre sol comença a pujar per l’horitzó. Quin gran inici de dia, m’encanta. Els núvols es resisteixen a marxar i tapen el fons de la vall, on recordo que s’hi podia veure la pressa.
Tornem a la furgo, esmorzem plegats i ens posem a caminar. Volíem anar cap al Salt del Molí Bernat, però ens equivoquem de camí i acabem al límit de la cinglera que ens mostra el Salt a la cinglera del davant. És bonic, però tot i la pluja d’ahir, no hi cau aigua. Tornem enrere per veure si ens hi podem acostar per sota, ens creuem una parella de veïns encuriosits per saber si portava aigua o no, que es mostren decepcionats al conèixer la nostra resposta.
Caminem paral·lels al tall de la cinglera amb unes vistes magnífiques fins que arribem a la riera que du al Salt, però no som capaços de travessar a l’altra banda ni de localitzar el corriol que ens duria a sota, una llàstima, tenia bona pinta la ruta, però sembla que el GPS i jo estem barallats. Em toca resignar-me i tornar sense aconseguir el meu objectiu, i com em costa! Això sí, hi haurem de tornar 😉
