Divendres vam sortir de Barcelona direcció Ripoll i ens vam desviar cap a la zona del Gesbisaura, després de comprar provisions de pa per a l’esmorzar de l’endemà, vam parar a dormir prop de Llaés. Tot i la calor que feia a la ciutat, allà dalt, a menys de 10°, vam haver de posar la calefacció perquè sense nòrdic fotia una rasca…
Així que vam dormir ben fresquets i després d’esmorzar, vam aparcar la furgo una mica més avall, a l’inici de la ruta al costat de les restes del Molí de Tavèrnoles.
En principi teníem intenció de posar els peus a l’aigua, però donada la temperatura, ho vam descartar ràpidament, la sudadera, no ens hagués sobrat pas.
Comencem a caminar i a la dreta trobem el primer salt d’aigua, ara sec però què amb aigua ha de ser espectacular, per alçada i per entorn; això promet! seguim caminant i trobem el segon gran salt d’aigua, aquí sí que n’hi baixa una mica i fa que ens hi estem una bona estona contemplant-lo. No trobem la manera de seguir el curs del riu encaixonat entre altes parets verticals, així que desfem el camí i ens endinsem pel bosc uns metres més enllà.
Tot està recobert de molsa, tot és verd i anem trobant salts d’aigua en el transcurs del riu, un parell més de remarcables que ens fan aturar a gaudir pausadament de l’indret, pedretes a l’aigua, troncs que suren, la Lüa que no té mirament i es banya sense pensar en la temperatura… així que decidim que per avui, ja n’hi ha prou i fem marxa enrere.
Això sí, tornarem per a seguir descobrint més cascades de la Riera de Llaés que després es transforma en la Riera de Milany, tot i què l’accés per pista per l’altra banda és complicadet.
Vam dinar a la mateixa carretera que porta a Llaés, on hi ha alguna taula de pícnic en mig del no-res i vam pujar a dormir passat Ciuret. No ens cansem d’explorar aquesta magnífica zona.
